Trifuncionalitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: guionet sud-est |
m clean up, replaced: Standford → Stanford AWB |
||
Línia 4:
==Base del concepte==
La primera descripció del trifuncionalisme va ser obra de Gobineau i en aquest estudi Dumézil es va basar per construir la seva tesi <ref>Bruce Lincoln, "Theorizing myth: Narrative, ideology, and scholarship", ed.University of Chicago Press, ISBN 978-0-226-48202-6, 1999, p. 268</ref> que va proposar el 1929 al seu llibre ''Flamen-Brahman'' i va confirmar en una altra obra anomenada ''Mitra-Varuna''. Aquest autor manté la tesi que el mateix esquema ternari trobat en la religió vèdica és aplicable a totes les religions de les antigues cultures europees que tenen un mateix origen comú: els pobles indoeuropeus; per demostrar-ho estableix paral·lelismes entre rituals i funcions dels déus hindús i els d'altres religions com ara la de l'[[antiga Roma]] o [[Antiga Grècia|Grècia]]. Defensa que les similituds existents no són fruit de la casualitat sinó que existeix un mateix concepte d'organització social i manera de concebre el món basat en tres funcions.
==Les tres funcions==
Línia 10:
* La funció sagrada o dels sobirans, que és l'encarregada d'exercir el poder, de governar, de legislar i de gestionar els poders màgics i religiosos.
* La funció guerrera, vinculada a l'exèrcit, la guerra (tant expansiva com defensiva) i a la violència.
* La funció de producció, que té a veure amb el concepte de fecunditat: de l'alimentació, de la reproducció, del comerç, l'artesania...
==Diferències entre nord i sud==
La trifuncionalitat apareix al complex septentrional o indoeuropeu i és la gran contraposició ideològica que el diferencia del meridional o africà, que basa la seua realitat en la dualitat, la relació entre oposats, i condiciona les diverses manifestacions culturals del seu interior (l'art, la literatura, la mitologia...).
==Diferents exemples==
Línia 22:
Altres exemples:
* Es pot aplicar a la divisió de la societat del primitiu [[Regne de Germània]]: el rei, la noblesa, els camperols.<ref>Georges Dumézil, "The Rígsþula and Indo-European Social Structure. Gods of the Ancient Northmen", 1958, ed. Einar Haugen, ISBN 0-520-03507-0</ref>
* En la teoria de [[Plató]] desenvolupada a [[La República]]. En aquesta obra el filòsof grec diu que l'ànima està formada de tres parts: la racional, l'espiritual i la sensorial. Aquestes tres parts tenen un lligam amb les tres parts d'una societat justa, cadascuna de les quals es caracteritza pel predomini d'una de les parts de l'ànima.<ref>
* La societat hindú actual es troba dividida en tres castes fonamentals: la dels [[bramans]] o classe sacerdotal, la casta dels [[kxatriyes]] o classe dels guerrers i la casta dels [[vaïxyes]] formada pels agricultors, pastors i comerciants. Se'ls pot associar amb tres qualitats filosòfiques (''gunas''): sattva, rajas i tamas respectivament. Les castes són, en el fons, funcions socioeconòmiques repartides entre els diferents components de la societat. Els [[Xudres]] són la quarta casta i està al servei de les altres tres. Un estudi [[genètic]] fet el 2001 va trobar que les afinitats entre hindús i europeus estaven en proporció a les castes, és a dir que les persones europees pertanyents a classes socioeconòmiques altes tenien més similituds genètiques amb els hindús del mateix nivell, mentre que els europeus de classes baixes tenien més genètica en comú amb altres pobles asiàtics. Els investigadors creuen que els pobles de parla indoeuropea van arribar a l'Índia pel nord-oest, es van barrejar, o potser van desplaçar, als parlants de les llengües [[Llengües dravídiques|proto dravídiques]] i van establir el sistema de castes.<ref>Michael Bamshad; T Kivisild T; WS Watkins; ME Dixon; CE Ricker, BB Rao, JM Naidu, BV Prasad; PG Reddy; A Rasanayagam; SS Papiha; R Villems; AJ Redd; MF Hammer; SV Nguyen; ML Carroll ML; MA Batzer, LB Jorde; "[http://genome.cshlp.org/content/11/6/994.full.pdf+html Genetic Evidence on the Origins of Indian Caste Populations]", juny 2001, Gnome Research 11 (6): 994–1004.. PMC 311057. PMID 11381027. {{doi|10.1101/gr.GR-1733RR}}</ref>
* Terje Leiren ha identificat la trifuncionalitat en un grup de tres déus nòrdics: [[Odin (déu)|Odin]] com a patró dels sacerdots i mags, [[Thor]] en la funció de protector dels guerrers i [[Freyr]] en la funció de protector de la fertilitat i els treballs relacionats amb el camp.<ref>Terje I Leiren, "From Pagan to Christian: The Story in the 12th-Century Tapestry of the Skog Church", 1999.</ref>
Línia 32:
NJ Allen ha expressat que la trifuncionalitat podria ser una divisió artifcial, un [[tret selectiu]] més que un principi organitzatiu intrínsec a les societats.<ref>M.L. West, "Indo-European Poetry and Myth", ed. Oxford University Press, 2007. p. XII, 525. ISBN 978-0-19-928075-9, [http://bmcr.brynmawr.edu/2007/2007-10-53.html]</ref> Benjamin W. Fortson diu que en la idea de Dumézil s'obté una sensació de confusió entre les línies que separen les tres funcions i els exemples que en dóna, els quals tenen sovint característiques contradictòries.<ref>Benjamin W. Fortson, "Indo-European Language and Culture: An Introduction", p. 32</ref> Aquest problema d'expressió és el que ha causat que alguns rebutgin l'existència d'aquestes categories.<ref>J Gonda, "Dumezil's Tripartite Ideology: Some Critical Observations", 1974, publicat en:The Journal of Asian Studies,nº 34 (1), p. 139–149.</ref> John Brough parteix de la idea que les divisions socials són també una característica present en altres societat diferents de les indoeuropees i, en conseqüència, la teoria de la trifuncionlitat només s'hauria d'aplicar a les societats prehistòriques.<ref>J Lindow, "Norse mythology: a guide to the Gods, heroes, rituals, and beliefs", 2002, p. 32. Oxford University Press, ISBN 978-0-19-515382-8</ref> Cristiano Grottanelli defensa la idea que, encara que es puguin posar exemples de la trifuncionalitat en el context medieval i en l'època moderna, la seva projecció en cultures anteriors és un error.<ref>C Grottanelli, "Dumézil and the Third Function", en:"Myth and Method", p.128 i seg.</ref> Belier és molt més crític.<ref>WW Belier, "Decayed Gods: Origin and Development of Georges Dumézil's Idéologie Tripartite", Leiden, 1991, ISBN 0199280754, p.328</ref>
Els historiadors Carlo Ginzburg, Arnaldo Momigliano<ref>Richard Wolin, "The seduction of unreason: the intellectual romance with fascism", p. 344</ref> i Bruce Lincoln<ref name="Stefan">Stefan Arvidsson, "Aryan idols: Indo-European mythology as ideology and science", p. 3</ref> pensen que Dumézil va crear la seva teoria influït per la simpatia que sentia cap al dret polític. Guy G. Stroumsa, per contra, veu aquesta crítica infundada.<ref>Guy G Stroumsa, "Georges Dumézil, ancient German myths, and modern demons", 1998, Zeitschrift für Religionswissenschaft, nº 6,p. 125-136</ref> Tot i que és coneguda la relació entre Dumézil i el partit polític d'Action Française i que va fer servir un pseudònim quan escrivia lloant a [[Benito Mussolini]], Stefan Ardvidsson creu que Dumézil tenia prou professionalitat com per a saber separar la seva investigació de les creences personals.<ref name="Stefan"/>
==Referències==
| |||