Obre el menú principal

Canvis

m
canviant enllaç a desambiguació per l'enllaç correcte
A inicis del [[segle XVI]], les nacions europees van aconseguir unificar-se i els seus monarques van assumir el poder absolut d'aquestes, l'Església romana no era l'única que veia la descomposició d'Itàlia i les pugnes entre els seus heterogenis i mal avinguts estats la feien vulnerable a la intervenció de francesos, alemanys i espanyols, ni tampoc l'única que temia la implantació d'un estat únic nacional que la privés dels drets governamentals sobre el seu propi territori. Al Papa, com a tots els prínceps italians, només l'hauria satisfet ser el líder unificador de tota la península entorn dels seus dominis, però amb la diferència que l'església, pel seu tarannà ecumènic i la seva tradició teocràtica universal, estava en millors condicions que els seus possibles competidors per a dur a terme l'empresa. Amb aquest ànim de potencials monarques absoluts d'una Itàlia unida i centralitzada van governar els papes del Renaixement.
 
La singularitat del Papa [[Alexandre VI]] (el papa [[Alfons de Borja|Borja]]) decau en què concebia l'organització papal com una monarquia personalista. Volia crear un regne a Itàlia, desvinculat de la Santa Seu, perquè algun dels seus fills el governés. Amb aquest propòsit va sotmetre a tirans locals, vassalls nominals de Roma, però que governaven els seus respectius feus com volien. Amb [[Joan Borja]], [[duc de Gandía]] comandant dels exèrcits papals, va conquerir els castells de [[Cerveteri]], [[Anguillara]], [[Isola]] i [[Trevignano]], accions per les quals va nomenar-lo [[duc de Benevento]] i senyor de Terracina i Pontecorvo. Quan Joan va morir assassinat, Alexandre va donar la capitania dels exèrcits al seu fill [[Cèsar Borja]]. Amb l'ajuda militar francesa, Cèsar va conquerir les ciutats d'[[Imola]] i [[Forli]], governades per [[Caterina Sforza]], i després [[Cesena]]. Més tard es va apoderar de [[RiminiRímini]], governada per [[Pandolfo Malatesta]], i de [[Faenza]], de [[Piombino]] i l'[[illa d'Elba]], d'[[Urbino]], Camerino, [[Città di Castello]], [[Perusa]], Fermo, i finalment [[Senigallia]]. Aquestes terres van passar a ser domini del fill del Papa, que va ser nomenat [[duc de Romanya]].
 
El Papa [[Juli II]] ([[1503]]-[[1513]]) va tornar a l'Església les possessions de les quals els Borja s'havien apropiat. En alguns casos va ser fàcil, en altres va ser necessari l'ús de les forces armades. Perusa i Bolonya van reintegrar-se als Estats Pontificis el [[1506]].
87.159

modificacions