Revisió del 12:14, 31 des 2015 modifica Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:01, 1 gen 2016 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 25: Destaca la portada, d'estil [[manierista]], consistent en un monumental pòrtic obert en triple arc, amb les arcades laterals de menor grandària. La torre, també construïda en pedra carreu, consta de tres pisos diferenciats en altura, sent de planta quadrada el primer i octogonal els dos últims. Interiorment cal destacar les pintures del [[segle XVI]] de la capella del Sagrari. <ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/iglesia-de-san-simon-y-san-judas Iglesia de San Simón y San Judas (Bienes culturales de Aragón)]</ref> Als voltants del municipi destaca el [[Ermita de la Verge de la Vega\|Santuari de la Verge de la Vega]], bell temple [[Arquitectura barroca\|barroc]] del [[segle XVIII]], en l'interior es conserva una interessant imatge romànica. Va ser construït per Juan Escuder en [[1751]] després d'enderrocar una construcció anterior que datava de [[1464]]. Antigament, sobre la [[llinda]], dintre d’una [[fornícula]] de petxina hi havia una imatge de la Verge, però desafortunadament va ser destruïda durant la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Pascual Madoz comentava a mitjan [[segle XIX]] que, quan alguna calamitat pública afligia als veïns, traslladaven la imatge a la parròquia corresponent -Alcalá, Gúdar, Linares o Valdelinares- en solemne processó, assistint els altres pobles esmentats.<ref name="Madoz">{{cita llibre\| autor = [[Pascual Madoz\|Madoz, Pascual]]\| títol = Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar\| any = 1846-1850\|url = http://www.diccionariomadoz.org/historia-ALCALA-DE-LA-SELVA-1-4155.html\|lloc= Madrid\| editorial = Establecimiento tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti\| id = Volumen I,\|pàgines= 376 }}</ref> En el camí cap al anterior santuari, s'aixeca una impressionant [[Creu de terme]], erigida en [[1628]]. Sota una cúpula semiesfèrica sobre [[Petxina (arquitectura) \|petxina\|petxines]] trapezoïdals, quatre [[arcs de mig punt]] configuren un recinte obert que permet protegir el [[peiró]] sense ocultar-ho. <ref>[http://www.alcaladelaselva.org/ El humilladero (Ayuntamiento de Alcalá de la Selva)]</ref> A la rodalia hi ha diverses ermites com la de La nostra Senyora de Loreto i la de Sant Roc, formant un únic conjunt a l'estar unides per la [[ capçalera]]. Construïdes de [[maçoneria]] i [[carreu]], les dues ermites no són de la mateixa època. Una de les ermites presenta una volta de creueria estrellada de maó i una petita nau quadrada, mentre que l'altra consta de dos trams separats per un arc i coberta amb dos [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]].<ref>[http://www.alcaladelaselva.org/ Ermita de Loreto (Ayuntamiento de Alcalá de la Selva)]</ref> Línia 40: ==Patrimoni natural == En aquest capítol cal fer esment de l'anomenada «piedra del sapo», situada a l'entrada del poble al costat del camp de futbol; segons la llegenda, la pedra té el poder d'atorgar sort, salut, diners i amor. Es diu que potencia la capacitat amatòria a aquells que la colpegen tres vegades en una nit de [[lluna plena]]. <ref>[http://www.aragonesasi.com/castillo/alcala.php Castillo de Alcalá de la Selva. Castillos de Aragón. (Aragaonesasi)]</ref> == Referències==

Alcalá de la Selva: diferència entre les revisions