Inferència: diferència entre les revisions

2.394 bytes afegits ,  fa 14 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
En el [[raonament inductiu]] hom infereix una conclusió (que es pretén plausible) a partir de múltiples observacions empíriques. La conclusió, també empírica, podria ser vertadera o falsa, i típicament serà objecte d'un procés de [[verificació]] o de [[falsació]] a partir de noves observacions. En canvi, la inferència deductiva no s'ha de restringir a les proposicions empíriques. Tampoc no necessita ni verificació ni falsació, ja que en una inferència deductiva lògicament correcte, si les premisses són vertaderes, aleshores necessàriament la conclusió també ho és. Això es deu al fet que la inferència deductiva és purament formal.
 
==Un exemple d'inferència deductiva: els sil·logismes clàssics===
 
[[Aristòtil]] introduí un grapat de [[sil·logisme|sil·logismes]], que eren inferències formades per tres proposicions: dues premisses i una conclusió. Aquests n'és el més famós:
 
Tots els homes són mortals
Sòcrates és un home
------------------
Per tant, Sòcrates és mortal.
 
Observem que tant les premisses com la conclusió són vertaderes. Això, però, no implica necessàriament que la inferència sigui vàlida, car la validesa d'una inferència només depèn dels seus aspectes formals. Segons la Lògica tradicional la forma d'aquest sil·logisme és:
 
Tot A és B
C és A
----------
Per tant, C és B
 
Com que el sil·logisme que hem escrit té aquesta forma, i és la forma d'una inferència vàlida, tenim un sil·logisme vàlid, és a dir, una inferència en què no és possible que les premisses siguin vertaderes i la conclusió sigui falsa.
 
En la [[lògica de predicats]] de primer ordre desenvolupada a partir del segle XIX, el sil·logisme queda formalitzat de la següent manera:
 
∀ x, Home(x) → Mortal(x)
Home(Sòcrates)
-------------------------------
∴Mortal(Sòcrates)
 
O, més generalment:
 
∀ x, A(x) → B(x)
A(c)
------------------------
∴B(c)
 
∀, el [[quantificador universal]], es llegeix "per tot" i serveix per enunciar un fet general, quelcom que succeeix per tots els individus del domini del discurs. Aquí ens serveix per dir "per qualsevol x, si x és un home, llavors x també és mortal".
 
∴ és el símbol que substitueix el "Per tant" i serveix per introduir la conclusió.
 
Considerem ara aquesta inferència:
Totes els grassos són músics
John Lennon és gras
-------------------
Per tant, John Lennon és músic
 
Fixem-nos que en aquest cas les dues premisses són falses, mentre que la conclusió és vertadera. Això no treu que la inferència sigui deductivament vàlida, car segueix el mateix esquema formal vàlid que hem analitzat. L'única situació que no es pot produir en una inferència vàlida és que les premisses siguin vertaderes i la conclusió sigui falsa.
 
Una inferència incorrecta és el que normalment es coneix com a [[fal·làcia]]. Els lògics n'han recopilar una llarga llista, tot mostrant llur incorrecció, mentre que el psicòlegs cognitius expliquen com s'usen en el raonament humà quotidià.
 
[[ar:استدلال]]
542

modificacions