Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant codi plantilles militars |
Cap resum de modificació |
||
Línia 48:
A Barcelona els oficials afectes a l'alçament havien aconseguit reunir una gran força, obtenint l'adhesió de gran nombre de militars, així com de voluntaris dretans i de la [[Falange Española|Falange]], encara que els revoltats no havien assegurat cap suport de la [[Guàrdia d'Assalt]] ni de la [[Guàrdia Civil]]. Durant la tarda del [[18 de juliol]] els caps de la [[Generalitat de Catalunya]], liderats per [[Lluís Companys i Jover|Companys]], havien negat la petició de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i la [[Unió General de Treballadors|UGT]] de ''lliurament d'armes al poble'' (és a dir, donar fusells i munició als esmentats sindicats), pel temor a un esclat de violència i per evitar la preponderància d'aquestes organitzacions, molt esquerranes i que no sempre obeïen els dictats del govern.
El general en cap de la 4a Divisió Orgànica, amb base a la capital catalana, havia advertit als seus oficials de que, encara que personalment recolzava al partit [[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]], si les circumstàncies li obligaven a escollir entre dos moviments extremistes, no vacil·laria a fer costat al comunisme abans que al [[feixisme]].<ref name="p257"/> Entre els que van sentir aquestes paraules hi havia els dirigents del cop planejat per l'endemà, inclòs el general de cavalleria [[Alvaro Fernández Burriel]], que havia de prendre el comandament de la rebel·lió a [[Barcelona]] fins que arribés el [[Manuel Goded Llopis|General Goded]]. El seu pla era que els 5000 soldats, aproximadament, que hi havia a les diferents casernes de la perifèria de la ciutat convergissin sobre la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]]. Suposaven que, després d'això, seria fàcil dominar la ciutat.<ref name="p257"/> Els rebels esperaven l'arribada en avió del general [[Manuel Goded Llopis|Goded]] des de [[Mallorca]] el dia 18, que hauria de liderar la sublevació a Barcelona en concordança amb els altres caps facciosos. El prestigi de Goded, dretà convençut i enemic de tota concessió a l'esquerra, hauria d'alinear a les tropes barcelonines en un moviment contra la República, i assegurar als alçats la possessió d'aquesta important ciutat. No obstant això, l'espera dels rebels a Barcelona i les informacions arribades des del [[Protectorat Espanyol al Marroc|Marroc]] i [[Sevilla]] a tota la Península feien inviable comptar amb el ''factor sorpresa'' .<ref name="p257"/>
La impaciència de la CNT creixia donat que els seus afiliats ja havien conegut al llarg del dia els esdeveniments colpistes del [[protectorat Espanyol al Marroc|Marroc]], [[Navarra]], i sobretot Sevilla i, en no rebre's les armes de la Generalitat de Catalunya, van començar a fer provisió dels seus arsenals secrets. Els socialistes de la [[Unió General de Treballadors|UGT]], per la seva part, s'apropiaven de la [[dinamita]] dipositada al port i al capvespre del [[18 de juliol]] preparaven bombes casolanes amb ella. Durant la matinada del [[19 de juliol|dia 19]] va seguir l'activitat preparatòria dels sindicats, que esperaven com a inevitable un xoc amb militars alçats. Per la seva part la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] va assaltar diversos dipòsits d'armes de la ciutat, inclòs el vell vaixell-presó [[Uruguay (vaixell)|Uruguai]], fondejat al port. Un cop proveïda, va convocar una vaga general per l'endemà al matí, i es va preparar per a la lluita.<ref>. Hugh Thomas, pàg. 258 </ref> Però fins i tot amb aquesta situació d'escalada, [[Francisco Llano de la Encomienda|Llano de la Encomienda]] informà a Companys que tot estava tranquil a les guarnicions. Va ser un greu error del militars republicans considerar controlada la situació. Companys no compartia aquesta creença i no va aconseguir agafar el son, per la qual cosa va sortir a passejar per les Rambles, on va confirmar les seves pitjors sospites: A les quatre del matí va tenir notícia que tropes sota el comandament del comandant [[José López-Amor]] havien sortit del [[Cuarter del Bruc]], a l'oest de la ciutat, i es dirigien cap a la [[Plaça de Catalunya]].<ref>. Hugh Thomas, pàg. 259 </ref>
| |||