Gran Metropolità de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0030893|Gran Metropolità de Barcelona SA}} |
Disambiguated: plaça de Catalunya → Plaça de Catalunya (Barcelona) |
||
Línia 33:
Durant el [[segle XIX]], la població de [[Barcelona]] es va quintuplicar arribant als 544.137 habitants l'any 1900 a causa de la industrialització. L'any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actualment [[Línia Barcelona-Vallès]]) i el 1872 la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la [[Vila de Gràcia]]. Mentrestant, l'any 1863 s'inaugurava la primera línia del [[metro de Londres]] que funcionava amb trens de vapor i a [[Lichterfeld]] ([[Alemanya]]) l'any 1881 apareixia el primer ferrocarril elèctric de servei públic.<ref>[[#Sal92|Salmerón 1992]]: pàg. 11.</ref>
El 1900 el tràfic rodat havia augmentat considerablement i les principals vies s'anaven embussant. [[Pau Muller]] i [[Gonçal Zaragoza]] van sol·licitar l'any 1907 la concessió d'un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat [[Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona]], per unir el [[Parc de la Ciutadella]] amb [[Passeig de la Bonanova|la Bonanova]], passant subterràniament a través del [[passeig de Colom]], [[la Rambla]], [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]], [[passeig de Gràcia]], [[carrer Gran de Gràcia]], [[plaça de Lesseps]], la muntanya del Putxet i el [[passeig de Sant Gervasi]]. Tot i l'interès, tant per tècnics i autoritats municipals, els autors del projecte no van trobar el finançament necessari per dur-lo a terme i van transferir tots els drets de la concessió al [[Banco de Vizcaya]].<ref>[[#Sal92|Salmerón 1992]]: pàg. 12-15.</ref>
=== Constitució de la societat ===
| |||