Obre el menú principal

Canvis

[[Barcelona]], capital de [[Catalunya]], havia estat un tradicional bastió del republicanisme espanyol des del [[segle XIX]] i la ciutat va mostrar-se a favor de la proclamació de la República després de les eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]] guanyades per [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Això va motivar que el [[Catalanisme polític]] es manifestés aviat com una força política considerable, restablint-se la [[Generalitat de Catalunya]] el [[21 d'abril]] de [[1931]], després de [[República Catalana#1931 - Proclamació de Macià|negociacions entre Francesc Macià i el govern de la república]], la qual cosa introduïa un nou element addicional a les lluites d'esquerres i dretes durant el [[Segona República Espanyola|període republicà]]. Durant la [[Revolució d'Astúries de 1934]], els nacionalistes catalans d'esquerres, dirigits per [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]], van tractar de proclamar un «''Estat català dins de la República Federal Espanyola''» en el que es coneixeria com els [[Fets d'Octubre]], però la revolta va mancar de suport armat i Companys va capitular amb els seus seguidors l'endemà. Entre els líders nacionalistes catalans hi havia certament una major identificació amb l'[[esquerra (política)|esquerra]] espanyola que recolzava les reivindicacions autonomistes mentre que la [[Dreta (política)|dreta]], havia empresonat el govern de la [[Generalitat de Catalunya]] durant el conegut com [[Bienni negre]].
 
En aquest context, [[Barcelona]] era la segona ciutat més poblada d'[[Espanya]] el seu principal port comercial al [[Mar Mediterrània|Mediterrani]], una forta plaça comercial i [[Banc (empresa)|bancària]], i posseïa majors nuclis [[indústria|industrials]] que [[Madrid]], pel qual cosa, dins de la ciutat convivien tant els majors [[sindicat|sindicats]]s d'Espanya com les principals firmes comercials de la gran [[burgesia]] espanyola.
 
=== Trama colpista ===
El general en cap de la 4a Divisió Orgànica, amb base a la capital catalana, havia advertit als seus oficials de que, encara que personalment recolzava al partit [[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]], si les circumstàncies li obligaven a escollir entre dos moviments extremistes, no vacil·laria a fer costat al comunisme abans que al [[feixisme]].<ref name="p257"/> Entre els que van sentir aquestes paraules hi havia els dirigents del cop planejat per l'endemà, inclòs el general de cavalleria [[Alvaro Fernández Burriel]], que havia de prendre el comandament de la rebel·lió a [[Barcelona]] fins que arribés el [[Manuel Goded Llopis|General Goded]]. El seu pla era que els 5000 soldats, aproximadament, que hi havia a les diferents casernes de la perifèria de la ciutat convergissin sobre la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]]. Suposaven que, després d'això, seria fàcil dominar la ciutat.<ref name="p257"/> Els rebels esperaven l'arribada en avió del general [[Manuel Goded Llopis|Goded]] des de [[Mallorca]] el dia 18, que hauria de liderar la sublevació a Barcelona en concordança amb els altres caps facciosos. El prestigi de Goded, dretà convençut i enemic de tota concessió a l'esquerra, hauria d'alinear a les tropes barcelonines en un moviment contra la República, i assegurar als alçats la possessió d'aquesta important ciutat. No obstant això, l'espera dels rebels a Barcelona i les informacions arribades des del [[Protectorat Espanyol al Marroc|Marroc]] i [[Sevilla]] a tota la Península feien inviable comptar amb el ''factor sorpresa'' .<ref name="p257"/>
 
La impaciència de la CNT creixia donat que els seus afiliats ja havien conegut al llarg del dia els esdeveniments colpistes del [[protectorat Espanyol al Marroc|Marroc]], [[Navarra]], i sobretot Sevilla i, en no rebre's les armes de la Generalitat de Catalunya, van començar a fer provisió dels seus arsenals secrets. Els socialistes de la [[Unió General de Treballadors|UGT]], per la seva part, s'apropiaven de la [[dinamita]] dipositada al port i al capvespre del [[18 de juliol]] preparaven bombes casolanes amb ella. Durant la matinada del [[19 de juliol|dia 19]] va seguir l'activitat preparatòria dels sindicats, que esperaven com a inevitable un xoc amb militars alçats. Per la seva part la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] va assaltar diversos dipòsits d'armes de la ciutat, inclòs el vell vaixell-presó [[Uruguay (vaixell)|Uruguai]], fondejat al port. Un cop proveïda, va convocar una vaga general per l'endemà al matí, i es va preparar per a la lluita.<ref>. Hugh Thomas, pàg. 258 </ref> Però fins i tot amb aquesta situació d'escalada, [[Francisco Llano de la Encomienda|Llano de la Encomienda]] informà a Companys que tot estava tranquil a les guarnicions. Va ser un greu error del militars republicans considerar controlada la situació. Companys no compartia aquesta creença i no va aconseguir agafar el son, per la qual cosa va sortir a passejar per les Rambles, on va confirmar les seves pitjors sospites: A les quatre del matí va tenir notícia que tropes sota el comandament del comandant [[José López-Amor]] havien sortit del [[Cuarter del Bruc]], a l'oest de la ciutat, i es dirigien cap a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]].<ref>. Hugh Thomas, pàg. 259 </ref>
 
== Lluites a Barcelona ==
=== 19 de Juliol ===
[[Fitxer:VictorHurtado-LaSublevacion-Bcn1.jpg|thumb|right|Mapa dels combats a Barcelona el 19 de juliol de 1936.<ref>. {{Ref-llibre|títol = La sublevación|nom = Víctor|cognom = Hurtado |editorial = DAU |any = 2011 |lloc = Barcelona|isbn = 978-84-936625-6-1|url = http://www.edicionsdau.com/es/t%C3%ADtulos_205/1834704}}, p.55 </ref>]]
 
Encara sense comptar amb la presència del general Goded, els rebels de Barcelona dirigits pel comandant López Amor van sortir als carrers barcelonins a trenc d'alba de diumenge [[19 de juliol]] de [[1936]] i el ''Regiment d'Infanteria N°; 13'' es dirigí a ocupar els punts claus de la ciutat. Poc després se'ls van unir el ''Regiment de Cavalleria de Montesa'' i el ''Regiment de Dracs de Santiago'', tots dirigits per oficials revoltats. Se'ls va unir també una bateria del ''7è Regiment Lleuger d'Artilleria''. Els soldats havien estat despertats molt aviat de les casernes i havien rebut una generosa ració de conyac. A uns se'ls va dir que havien d'anar a aixafar un aixecament anarquista, i a altres que anaven a desfilar per la ciutat en honor de l'[[Olimpíada Popular]] que estava tenint lloc per aquestes dates. Per desconcertar els republicans, els soldats van rebre ordres dels seus oficials d'aixecar el puny.<ref>. Jesús Pérez Salas, pp.83-100 </ref> Els [[Mossos d'Esquadra]], dirigits pels coronels [[Frederic Escofet i Alsina|Escofet]] i [[Enric Pérez i Farràs|Pérez Farrás]], es van mantenir lleials a la Generalitat com ja havien fet el [[1934]]. La columna d'infanteria, sota el comandament de López-Amor, va arribar fins a la [[Plaça de Catalunya]] i va aconseguir l'edifici de la [[Telefònica]] mitjançant una estratagema, però no va poder fer res més.<ref name="p260"/> Els oficials que dirigien la rebel·lió van ser incapaços d'executar el seu pla quan es van trobar amb la forta resistència de les forces de seguretat i les milícies obreres. L'aeròdrom del [[Aeroport de Barcelona - el Prat|Prat]] (junt amb l'esquadrilla aèria que hi estava destinada) s'havia mantingut fidel al govern gràcies a la decidida acció del seu comandant, el [[Felip Díaz i Sandino|Coronel Díaz Sandino]].<ref name="p260">. [[Hugh Thomas]], pàg. 260 </ref> Va ser un dur cop per als militars revoltats però van seguir endavant amb els seus plans.
31.167

modificacions