Agnès de Courtenay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Agnes De Courtenay}}
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 4:
Procedia de la família Courtenay, que va governar el [[comtat d'Edessa]], al nord dels regnes creuats, des de [[1118]], quan se li va concedir a [[Joscelí I d'Edessa]] (o de Courtenay).
 
Es va casar primer amb Reinald de Marash i, a la seva mort, es va comprometre amb Hug de Ibelín, però no va arribar al matrimoni perquè aquest va ser fet presoner en una batalla. Després, es va casar amb [[Amalric I de Jerusalem|Amalric]], hereu de Jaffa i Ascaló, el [[1157|1157.]]. Li va donar dos fills: Sibil·la (nascuda cap a 1160) i Balduí (el futur [[Balduí IV de Jerusalem|Balduí IV]], nascut el [[1160|1161]]).
 
Després de les morts de la reina [[Melisenda de Jerusalem|Melisenda]] el 1161 i del seu successor [[Balduí III de Jerusalem|Balduí III]] en [[1162]], Amalric I va ser l'hereu, però la ''Haute Cour'' no va acceptar a Amalric si no es divorciava d'Agnès. Amalric ho va acceptar, mantenint la legitimitat dels seus dos fills i el seu dret successori. Després es casaria amb la princesa Maria Comnena, neboda de l'emperador [[Manel I Comnè]], establint així una beneficiosa aliança política amb Bizanci.
Línia 10:
A Agnès no se li va permetre criar als seus fills. En [[1163]] es va casar amb Hug d'Ibelin (el seu compromís anterior) i, en morir aquest el [[1170]], amb Reinald de Sidó.
 
Després de la mort de Amalric I el [[1174]], va heretar el regne Balduí IV, i Agnès va tornar a la cort, doncs el seu fill era menor i malalt de lepra. Va poder exercir certa influència, encara que el regent oficial era [[Ramon III de Trípoli|Ramon III de Trípoli.]]. Però la seva influència va créixer amb la majoria d'edat de Balduí. Es va convertir així en capitost d'un dels partits, el nucli de l'anomenat “partit cortesà”, al que es van unir molts dels croats nouvinguts.
 
En [[1182]], gràcies a l'influx d'Agnès, el moribund Balduí IV va nomenar regent a [[Guiu de Lusignan|Guiu de Lusignan.]]. Guiu estava casat amb Sibil·la (per influència d'Agnès) i potser va abusar de la seva posició. Balduí IV va intentar alliberar a la seva germana d'aquest matrimoni, però no va poder oposar-se al creixent poder i estil desafiador de Guiu. Agnès, descontenta també amb els abusos de Guiu, va proposar un acord que seria acceptat pels seus rivals del partit dels nobles: [[Balduí V de Jerusalem|Balduí]], fill del primer matrimoni de Sibil·la, seria l'hereu; després d'ell es convocaria un consell (amb els reis de [[França]], [[Anglaterra]] i l'emperador) per decidir la successió del regne. No obstant això, aquest acord va ser després infringit.
 
Agnès va morir a [[Acre (Israel)|Acre]] cap a [[1184|1184.]]. La divisió entre tots dos partits va créixer després de la seva mort, la qual cosa portaria en últim terme a la caiguda del regne el [[1187|1187.]].
 
==Arbre genealògic==