Garamants: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 14:
Els romans van tenir freqüents contactes comercials amb els garamants, però no els consideraven prou civilitzats. A Garama, s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o bé la presència d'una colònia nombrosa o que els garamants, almenys a certs nivells, eren prou civilitzats. El romà Maternus va acompanyar un rei garamant en una expedició militar que va durar quatre mesos, fins al sud del [[Txad]] i al nord de [[Nigèria]]. En aquesta època, ja tenien algunes armes de guerra, les quals, Heròdot, al segle V, esmenta que no coneixien. Tot i així, mai no van dependre de [[Roma]].
 
[[Tàcit]] esmenta que havien atacat alguns establiments de la costa. [[Plini el Vell]] també diu que, al segle I aC, van atacar els establiments romans a la zona costanera del nord d'Àfrica. [[Luci Corneli Balb Gadità]] va fer una expedició contra ells i en va ocupar 15 ciutats el [[19 aC]], però això no els va impedir després ajudar [[Tacfarines|Tacfarines.]]. El [[70]], van ajudar la ciutat d'Oea ([[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]) a assetjar i saquejar ''[[Leptis Magna]]'', i a això va seguir una nova expedició romana el mateix any 70, que els va obligar a establir relacions oficials amb Roma, i n'esdevingueren un estat client, però la situació es va extingir al [[segle III]], amb l'inici de la decadència imperial.
 
Vers el [[400]], les condicions climàtiques van empitjorar. La zona del sud de [[Líbia]], llavors ben cultivada, va acabar sent un desert i les aigües subterrànies s'esgotaven i no es recuperaven o almenys no ho feien prou ràpidament. El regne es va fragmentar i el Regne de Ghana, a l'oest, va agafar-ne el relleu en el comerç. Encara el [[569]], s'esmenta un tractat de pau entre el Regne dels garamants i Bizanci, en el qual el regne acceptava el cristianisme. El [[642]], els àrabs van arribar a Garama. El [[668]], un rei dels garamants, cristià, fou empresonat pels musulmans i el regne va desaparèixer.