Joan II de Xipre: diferència entre les revisions

15 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m (Robot insereix {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:John II of Cyprus)
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
'''Joan II de Xipre''' (Nicòsia, [[16 de maig]] de 1418 - [[Nicòsia]], [[28 de juliol]] de [[1418|1458]]) va ser [[Regne de Xipre|rei de Xipre]] i Armènia i rei ​​titular de Jerusalem des de [[1432]]<ref>John Morby, ''Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico'' (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.</ref> fins a [[1458|1458.]]. Anteriorment va ser [[Principat d'Antioquia|príncep titular d'Antioquia.]] Fill del rei [[Janus de Xipre]] i la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El [[3 de juliol]] de 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - [[1440]]), reina de Xipre, reina titular de Jerusalem i Armènia, filla de Joan Jaume, [[Marquesat de Montferrat|marquès de Montferrat]], sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a [[Nicòsia]] el 3 de febrer de 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, [[Despotat de Morea|dèspota de Morea]] i la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador bizantí [[Manel II Paleòleg|Manel II Paleòlego]] i Helena Dragaš i germà dels dos últims [[Llista d'emperadors bizantins|emperadors]], [[Joan VIII Paleòleg|Juan VIII Paleòleg]] i [[Constantí XI|Constantí XI Paleòlego.]] Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:
* Carlota de Lusignan<ref>Jirí Louda y Michael MacLagan, ''Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa'', 2 ª edición (Londres, Reino Unido: Little, Brown and Company, 1999), cuadro 116.</ref>
* Cleòfa de Lusignan, que va morir jove
A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim Carlota el va succeir en el tron. Durant el seu govern, [[Còricos]], únic reducte xipriota a [[Anatòlia]] es va perdre contra els [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànides]] el 1448.
 
Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de [[Nicòsia]] sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït  del seu títol després d'assassinar al Real [[Camarlenc|Camarlenc.]]. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el [[1458]], semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.
 
Ell era l'últim descendent home legítim directe de [[Ramon de Poitiers|Ramon d'Antioquía o Poitiers]], un fill de [[Guillem IX d'Aquitània]].
1.349.279

modificacions