Luis Mateo Díez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 27:
== Dades biogràfiques ==
Luis Mateo Díez va néixer en [[Villablino]], poble miner de les muntanyes del nord-oest de [[Província de Lleó|León]] situat al centre de la comarca de [[Laciana
La seva família va viure en Villablino fins que l'any [[1954]], quan tenia 12 anys, es va traslladar a León on el seu pare havia estat nomenat secretari de la Diputació. Luis Mateo va estudiar el batxillerat en el col·legi lleonès Nostra Senyora del Buen Consejo i l'any 1961 va ingressar a Dret a la [[Universitat Complutense de Madrid]]; va finalitzar la carrera a [[Oviedo
Entre 1963 i 1968, va participar en la redacció de la revista poètica ''Claraboya'' al costat d'[[Agustín Delgado]], [[Antonio Llamas]] i [[Ángel Fierro]].<ref>[http://www.escritores.org/biografias/316-luis-mateo-diez Biografía de Díez], ''Escritores.org'', acceso 07.04.2014</ref> Va ser llavors quan va escriure els seus primers poemes, que van ser reunits l'any 1972 a ''Señales de humo.''
Línia 35:
No obstant això, la seva creació lírica va ser efímera i va deixar pas definitivament a la ficció [[narrativa]]. El seu primer llibre de [[Conte|contes]], ''Memorial de hierbas'', va aparèixer en 1973 i la seva primera novel·la, ''Las estaciones provinciales'', gairebé 10 anys més tard, l'any 1982. A aquestes li han seguit moltes altres, algunes de les quals han obtingut prestigiosos premis, com ''La Fuente de la Edad'' (1986) o ''La ruina del cielo'' (2000; ambdues [[Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles|Premi Nacional de Narrativa]] i el [[Premi de la Crítica de narrativa castellana|Premi de la Crítica]]).
Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema. Així, el conte ''Los grajos del Sochantre'' ha estat portat a la pantalla gran per [[José María Martín Sarment|José María Martín Sarmient]]<nowiki/>o (Chema Sarmiento) en ''El filandón'' (1984), pel·lícula en la qual es relaten cinc històries (Díez relata la seva; i el mateix fan [[Pedro Trapiello]] amb ''Láncara'', [[Antonio Pereira]] amb ''Las peras de dios'', [[José María Merino]] amb ''El desertor'' i [[Julio Llamazares]] amb ''Retrato de bañista''); <div>La novel·la ''La fuente de la edad'' va ser rodada en 1991 per [[Julio Sánchez Valdés]] per a [[Televisió Espanyola
Va ingressar en 1969 en el cos de Tècnics d'Administració General de l'Ajuntament de Madrid, convertint-se en cap del seu servei de documentació jurídica.
| |||