Meteor (astronomia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça interwikis
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 2:
Un '''meteor''' (del llatí ''meteōrus'', i aquest del grec μετέωρος, 'elevat en l'aire') és un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria ([[meteoroide]]s) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de [[Plasma (Estat de la matèria)|plasma]]. És sinònim d''''estel fugaç''', terme que és impropi, ja que no es tracta d'[[estrela|estreles]] que es desprenguen de la [[esfera celeste|cúpula celeste]].
 
Si la tossa de la partícula és prou grossa com per deixar una estel·la brillant (bola de foc) que il·lumina el paisatge, llavors s'anomena ''[[bòlid|]]''bòlid'']]. Els bòlids a vegades poden explotar i fraccionar-se en d'altres de més petits, ja sigui quan encara estan a la baixa atmosfera o bé en impactar amb el terra. Els bòlids sovint van acompanyats d'una [[ona]] [[so]]nora o espetec.
 
L'aparició de meteors és un fet tan freqüent que tothom l'ha presenciat multitud de vegades. En una nit fosca i clara, podem veure de l'ordre de 10 meteors per hora. No totes les nits de l'any són igual d'intenses quant a meteors. Les dates més notables tenen lloc el [[12 d'agost]] ([[Perseides]]) i entre el 15 i el 21 de novembre, i se n'aconsegueix un màxim el [[18 de novembre]] ([[Leònids (pluja de meteorits)|Leònids]]). En el cas de pluges excepcionals, com en els anys [[1966]] i [[1999]], el nombre n'augmenta considerablement.