Bisbat de Bamberg: diferència entre les revisions

Des de l'1 de novembre de 1007 i dues següents es va celebrar un [[sínode]] a la ciutat de [[Frankfurt del Main]]. Vuit arquebisbes i vint-i-set bisbes eren presents, dirigits per l'arquebisbe [[Willigis]] de [[arquebisnat de Magúncia|Magúncia]], així com l'emperador [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II el Sant]]. El rei pretenia crear una diòcesi nova que ajudaria en la conquesta final de paganism a l'àrea al voltant de Bamberg. Però el territori dels [[wends]] a l'alt [[Main]], el [[Wiesent]], i l'[[Aisch]] havia pertangut a la [[Diòcesi Ode Würzburg]] des de l'organització dels bisbats centrals alemanys per [[Sant Bonifaci de Fulda]] de manera que cap diòcesi nova no es podia crear sense el consentiment de l'ocupant de la seu. El bisbe Enric I de Würzburg no va posar cap objecció a abandonar part del seu territori, especialment perquè el rei prometia que elevaria a Würzburg a [[arquebisbe|arquebisbat]] i donar-li un territori equivalent a [[Meiningen]]. El consentiment del papa [[Joan XVII]] es va obtenir igualment, però l'elevació de Würzburg a arquebisbat resultava impracticable a causa de les reserves de Willigis, i el bisbe Enric finalment retirava el seu consentiment.

Enric II volia el famós rigor monàstic del capítol de la catedral d'[[Hildesheim]] (el mateix Enric va ser educat allà) i va connectar totes les esglésies sota el seu control, incloent-hi la seva diòcesi favorita de Bamberg. Els set pròxims bisbes foren nomenats pels emperadors, després de lo qual l'elecció canònica lliure fou la regla. El successor immediat d'Eberard, Suidger de Morsleben, es convertia en papa el 1046 com [[Climent II]]. Era l'únic papa que fou enterrat al nord dels Alps, a la [[catedral de [[Bamberg]]. Al segle XIII la diòcesi gradualment esdevenia un principat territorial, i els seus bisbes adquirien una precedència secular després dels arquebisbes; el bisbe Enric I de Bilversheim (1242-57) fou el primer [[Príncep-bisbe]].