Francisco Javier Conde García: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 53:
}}
El seu perfil intel·lectual va ser el del jurista polític amb una sòlida formació germànica i un profund coneixement de la història i del pensament polítics.<ref>[http://www.sepremu.es/index.php?option=com_content&task=view&id=47&Itemid=45&limit=1&limitstart=1 Jerónimo Molina: ''Javier Conde y el realismo político'', Publicat parcialment a Razón Española. Nº 100. Març-abril de 2000.] </ref>
{{Cita|"...Seguint en la seva actitud liminar a Heidegger, Conde va fer el balanç del dret polític de l'època contemporània, des dels Gerber, Laband i Jellinek fins a Schmitt i Heller, amb incursions successives en els tractadistes francesos del ''Droit constitutionnel'', Kelsen, Luckács, el ''professoral Political Pluralism'' anglès, Smend i Leibholz i l'institucionalisme de Hauriou. Va consumar així en una primera instància la «destrucció» del dret polític, és a dir, del pensament jurídic polític concebut com una part arquitectònica del saber polític
}}
Durant la [[Segona República Espanyola]] treballà com a funcionari del Ministeri d'Educació. Just abans que comencés la [[guerra civil espanyola]] impartia Filosofia política en la [[Universitat de Berlín]]. La seva condició de funcionari republicà així com els seus antecedents ideològics socialistes li van causar alguns problemes quan torna a Espanya per incorporar-se al [[bàndol nacional]], treballant fins al final de la contesa en labors editorials i doctrinals a [[Burgos]].
| |||