Chichén Itzá: diferència entre les revisions

'''Chichén Itzá''' (grafia [[castellà|castellana]] del [[llengua maia|maia]] ''Chich'en Itza'', literalment «'vora el pou dels itzàs»') és una zona arqueològica de [[Mèxic]] a l'estat de [[Yucatán]]. Una de les ciutats més importants de la [[civilització maia]], Chichén Itzá, és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la [[UNESCO]] com a [[Patrimoni de la Humanitat]]. Des del [[2007]], és considerada una de [[les set noves meravelles del món]].

La presència d'una ciutat [[maia]] en aquest indret és deguda a l'existència de dos [[pou]]s naturals (''[[cenote]]s''), que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia ''chi'' significa «'boca»' i ''ch'en'' «'pou»'. Itzà (''Itza'') és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys [[435]] i [[455]] i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del [[segle X]], Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i [[tolteca]] i, probablement, era un lloc d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren enviats a la resta de la [[península de Yucatán]].

L'elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulkan («'la serp emplomallada»'), l'equivalent al [[Quetzalcóatl]] de l'altiplà mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del déu ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el monument anomenat la ''Plataforma de les Calaveres'', on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.32|lloc=Barcelona| editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5| consulta=15 desembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua= castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>

[[Fitxer:Chichen-Itza-Observatory-Platform.jpg|thumb|esquerra|L'Observatoriobservatori]]

La ciutat, que al principi era tan sols un petit poblat de barraques de fusta i palla, va prosperar amb els anys i els seus habitants van començar a erigir edificacions monumentals prop del ''cenote'' anomenat ''Xtoloc''. Pel que sembla, va créixer de manera dispersa en els primers temps, per a posteriorment ser dissenyada curosament deixant grans espais entre els temples. Les distàncies entre els edificis es cobrien d'àmplies calçades o vies principals, elevades sobre el terra, anomenades ''sacbeob'' (en singular ''sacbe'', «'camí blanc»' en maia). El temple dels Guerrers, l'Observatoriobservatori (''el Caracol''), el Cenote Sagrat dedicat al déu [[Chaac]], el temple de Las Monjas o el [[joc de pilota mesoamericà|Joc de Pilota]] són tan sols una part de la grandesa d'aquesta civilització, antiga metròpoli dels maies.

== ''Cenote'' sagrat ==

És un ''[[cenote]]'' a cel obert de 60 m de diàmetre, amb parets verticals d'aproximadament 15 m des del nivell de l'accés a la superfície de l'aigua, i de 13 m de profunditat, que és aproximadament el primer pis [[freàtic]] en aquesta zona de la [[península del Yucatán]].

En aquest ''cenote'' anomenat ''sagrat'', s'hi realitzaven ofrenes al déu [[Chaac]], senyor de les pluges, que consistien en objectes valuosos i la tradició diu que també s'hi realitzaven sacrificis humans, generalment de donzelles nobles, abillades amb robes cerimonials i enjoiades. Al ''cenote'', també se sacrificaven presoners d'alt rang, també com a ofrena religiosa.

A principis del {{segle|XX|s}}, un cònsol [[nord-americana|nord-americà]], [[Edward Herbert Thompson]] (1857-1935), la cobdícia del qual va ser despertada per aquestes referències tradicionals, va fer dragar el ''cenote'' i en va extreure nombrosos objectes que va enviar al seu país, venent-los principalment al Museu Peabody de Massachusetts. Aquest museu, després de diverses gestions del govern mexicà, va retornar a Mèxic, el 1970 i el 2008, una bona quantitat de les inavaluables peces arqueològiques.

Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la [[Piràmidepiràmide]] de Kukulkan, també anomenada ''el Castillo'', un dels edificis més alts i notables de l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular.

S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una alturaalçada de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior. Balustrades de pedra flanquegen cada escala, i a la base de l'escalinata nord s'assenten dos colossals caps de serps emplomallades, efígies del déu [[Kukulkan]].

Més enllà del ''cenote'' sagrat prèviament explicat, l'any [[2015]] la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] (UNAM) va descobrir mitjançant una tècnica no invasiva un altre pou subterrani de 25 metres de profunditat. Es troba situat just a sota de la piràmide de Kukulkan i no es troba exposat a la superfície. Els investigadors de la descoberta van predir que, a molt llarg termini, podria donar-se el cas que la cavitat anés en augment, la qual cosa podria provocar un enderrocament del conjunt maia.<ref>{{ref-web|url= http://www.lavanguardia.com/vida/20150814/54434862106/pozo-piramide-chichen-itza-mexico.html|títol=Descubren un pozo bajo la principal pirámide de Chichen Itzá| editor= [[La Vanguardia]] |data=14 agost 2015| consulta=16 agost 2015|format=web|llengua= castellà}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.elmundo.es/internacional/2015/08/14/55cda81ae2704e306e8b4574.html|títol=Un depósito subterráneo de agua debajo de la pirámide de Kukulkán| editor= [[El Mundo]] |data=14 agost 2015| consulta=16 agost 2015|format=web|llengua= castellà}}</ref>