Imperi Safàvida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Quinzena de la Qualitat
Amplio
Línia 21:
== Conflictes amb l'imperi otomà ==
El principal problema per als safàvides fou el poderós veí [[Imperi Otomà]], una dinastia sunnita que va considerar l'ús de les tribus turcomanes d'[[Anatòlia]] per a la causa safawí com una gran amenaça, i per contrarestar el creixent poder safàvida, en 1502, el sultà [[Baiazet II]] va deportar molts xiïtes d'Anatòlia a altres parts de l'imperi. En [[1511]], hi va haver un alçament generalitzat pro-xiïta i pro-safàvida dirigit contra l'Imperi Otomà des de dins de l'imperi,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Woodhead |nom=Christine |títol=The Ottoman World |url= |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2011 |pàgines=94 |isbn=9781136498947}}</ref> i a principis de la dècada de 1510 les polítiques expansionistes d'[[Ismail I de Pèrsia|Ismail I]] havien empès les fronteres de safàvides a l'Àsia Menor encara més cap a l'oest. Els otomans van reaccionar aviat, quan una incursió a gran escala a l'est d'Anatòlia de Nūr-ʿAlī Ḵalīfa va coincidir amb l'accés al tro del sultà [[Selim I]], i fou el casus belli que va portar a Selim a envair els safàvides dos anys més tard,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=ESMĀʿĪL I ṢAFAWĪ |url=http://www.iranicaonline.org/articles/esmail-i-safawi |llengua=anglès |editorial=Enciclopedia Iranica |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> derrotant-los a la [[batalla de Çaldiran]] i capturar la [[Tabriz]], annexant l'est d'Anatòlia i el nord de l'Iraq, però el domini otomà sobre Anatòlia i l'est de Mesopotàmia no es fixaria fins que el 1555 es signà la [[Pau d'Amasya]] que tancava la [[Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)|Guerra Otomano-Safàvida]] en [[1555]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Parry |nom=V.J. |títol=The Reign of Suleiman the Magnificent, 1520-1566 |url= |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1976 |pàgines=94 |isbn=}}</ref>
 
== Decadència ==
El país fou atacat diverses vegades en les seves fronteres, Kerman per tribus balutxis en 1698, Khorasan pels Hotakis en 1717, Daguestan i el nord de Shirvan pels Lezgins en 1721, i constantment a Mesopotàmia pels àrabs sunnites. Sultan Hosein va tractar de convertir per la força a la secta xiïta als seus súbdits sunnites afganesos de Kandahar i en la revolta subsequent el governador de Safàvida de la regió fou mort juntament amb el seu exèrcit. En 1722, un exèrcit afganès va avançar pel cor de l'imperi i va derrotar a les forces del govern en la batalla de Gulnabad i va assetjar la capital d'Isfahan, fins que Shah Sultan Hussein va abdicar i el va reconèixer com el nou rei de Pèrsia.
 
Al mateix temps, els russos liderats per Pere el Gran prengueren el nord del Caucas, Transcaucasia i els territoris continentals del nord a través de la [[Guerra russopersa (1722–1723)|Guerra russopersa]] i els otomans veïns van envair l'oest i el nord-oest de l'Iran i van conquerir el territori incloent la ciutat de Bagdad i van acordar amb els russos dividir i mantenir els territoris iranians conquistats en el [[Tractat de Constantinoble (1724)|Tractat de Constantinoble]].
 
== Xas safàvides ==