Vaixell: diferència entre les revisions

Els primers navegants van començar a utilitzar pells d'animals o teixits com [[Vela de vaixell|veles]]. Fixades a la part superior d'un pal, aquestes veles van ampliar l'àmbit d'acció dels primers vaixells. Això va permetre als homes exploracions més llunyanes.Per exemple, fins a l'[[Oceania]] fa prop de 3.000 anys.

 

 

Al voltant del 2.000 aC, la [[civilització minoica]] de l'[[illa]] de [[Creta]] s'havia convertit en una potència naval i exercia un control efectiu del mar a l'est de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]].<ref>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/384401/Minoan-civilization Minoan civilization]. Encyclopædia Britannica.</ref> Se sap que l'antiga [[Núbia]] i el [[Regne d'Aksum]] comerciaven amb l'[[Índia]], i hi ha proves que vaixells procedents del nord-est d'Àfrica van establir rutes comercials amb l'Índia, Núbia i fins i tot amb [[Pèrsia]], Himyar i [[Antiga Roma|Roma]].<ref>[http://www.dskmariam.org/artsandlitreature/litreature/pdf/aksum.pdf Aksum An African Civilization of Late Antiquity by Stuart Munro-Hay]</ref> El Regne d'Aksum era conegut pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] per tenir ports marítims per als vaixells procedents de Grècia i el [[Iemen]]. En altres parts de la [[Banya d'Àfrica]], el papir [[Periple de la Mar Eritrea]] (Περίπλους τὴς Ἐρυθράς Θαλάσσης) informa que el poble somalí comerciava a través dels seus ports del nord, com [[Zeila]] i [[Berbera]] amb productes com l'[[encens]] i d'altres articles amb els habitants de la [[península]] d'[[Aràbia]] molt abans de l'arribada de l'[[Islam]], així com amb l'Egipte controlat per l'[[Imperi Romà]].<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.cat/?id=2Nu918tYMB8C&pg=PA13&lpg=PA13&dq=medieval+Somali+sailors |títol=Cultures and Customs of Somalia |editorial=Books.google.com |consulta=17-06-2010|isbn=9780313313332|data=2001}}</ref>

 

== Classificació i tipologia de vaixell ==

[[Fitxer:Maersk Tokyo Port Botany.jpg|thumb|Un vaixell [[portacontenidors]] sortint del port de [[Sydney]].]]

[[Fitxer:F805 Evertsen.jpg|thumb|[[Fragata]], vaixell de guerra lleuger, ''Eversten'' de la marina holandesa.]]

Altres sistemes de classificació existents utilitzen criteris com per exemple:

* El nombre de [[buc (nàutica)|buc]]s, tenim monobucs, [[Catamarà|catamarans]], trimarans, etc.

* El material de construcció utilitzat: [[acer]], [[alumini]], [[fusta]], [[fibra de vidre]] o plàstic.

* El tipus de propulsió: humà, mecànic, velam.

===Vaixells de passatgers===

{{AP|Vaixell de passatgers}}

 

===Vaixells de càrrega===

* [[Roda]] i [[codast]]

* [[Entrepont]]

* [[Àncora]]

* [[Boia]]

* [[Banderes de senyalització marítima]].

* [[Fredrik Henrik af Chapman]]

* [[Simulacre d'assemblea]]

 

== Bibliografia ==

{{refbegin|2}}

* {{ref-llibre|cognom = Central Intelligence Agency| enllaçautor = Central Intelligence Agency| títol = CIA World Factbook 2008| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/index.html| consulta = 22-02-2008| data = 2007| editorial = Skyhorse Publishing|isbn = 1602390800}}

* {{ref-llibre|cognom=Chatterton|nom=Edward Keble|títol=Sailing Ships and Their Story: The Story of Their Development from the Earliest Times to the Present Day|url=http://books.google.cat/books?id=C-cVAAAAMAAJ&printsec=títolpage|consulta=02-10-2008|data=1915|editorial=J.B. Lippincott Company|lloc=Filadèlfia}}

* {{ref-publicació|cognom=Singh |nom=Baljit |data= 11 juliol 1999|article =The world’s biggest ship |publicació=The Times (of India) |url=http://www.tribuneindia.com/1999/99jul11/sunday/head3.htm |consulta= 07-04-2008}}

* {{ref-llibre|cognom = Turpin|nom = Edward A.|cognom = McEwen, William A.|títol = Merchant Marine Officers' Handbook|edició =4a ed.|data = 1980|editorial =Cornell Maritime Press|lloc = Centreville (Maryland)|isbn = 0-87033-056-X }}

* {{ref-llibre |cognom=Stopford|nom=Martin|url=http://books.google.cat/books?id=_R-YB70kly8C&printsec=frontcover |títol=Maritime economics |editorial=Routledge |lloc=Nova York |data=1997 |isbn=0-415-15309-3 }}

{{refend}}

 

[[Categoria:Articles amb interviquis locals]]