Devlet I Giray: diferència entre les revisions

'''Devlet I Giray''' també '''Dawlat I Giray''' o '''Ghiray''' ([[1512]]-[[1577]]) fou [[Llista de khans de Crimea|khan de Crimea]] del [[1551]] al [[1577]]. Fou conegut com a ''Taht-alghan'' o ''Daghti-alghan'' (Conqueridorconqueridor de la Capitalcapital).

Era fill de Mubarek Giray, germà de [[Saadet I Giray]], i aquest darrer el va designar primer hereu al tron (''khan kalghay'') el [[1532]], però no el va poder succeir. El 1550 el seu oncle [[Sahib I Giray]] va ocupar Àstrakhan i el va designar khan, però en circumstàncies poc clares [[Yamgurchi]] va recuperar al tron al cap de poc. Finalment va arribar al tron de Crimea el [[1551]] amb suport dels otomans dels que sempre fou un aliat ferm. Va nomenar ''khalgay'' a Bulukh Giray que va fer matar Sahib Giray. Aquest es va mostrar indisciplinat i fou executat i substituït pel seu propi fill Ahmad Giray. Va fer una expedició aal [[Khanat d'Àstrakhan]] (1552) però al retorn fou interceptat per Shermet Oghlu que el va derrotar i va matar Ahmad i al seu germa Hajji o Hacı Giray, junt amb altres cinc prínceps; la batalla estava perduda quan va arribar un altre germà, [[Mehmed II Giray|Mehmed Giray]], amb reforços, i va salvar la situació. Mehmed fou nomenat khalgay. Fou llavors quan va sorgir la confederació dels [[cosacs del Don]], amb gent fora de la llei lituans i russos principalment, establerts al mig Don, a la ciutat d'Akhas rebatejada [[Cherkask]].

Va seguir una política antirussa i el [[1552]] es va aliar als [[Jagellons]] lituans contra els russos i després de la conquesta russa de Kazan va atacar Tula però fou rebutjat i va morir Kamberdi el cunyat del khan. Tot seguit una plaga es va estendre per Rússia provocant milers de morts. Va dirigir algunes expedicions contra [[Moscou]], però no va poder evitar la conquesta russa dels khanats de [[khanat de Kazan|Kazan]] i [[AstrakhanKhanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] el 1554 i 1556. Els circassians de Beshtau o [[Piatigorsk]] es van fer vassalls russos el 1555. El khan de Crimea, del que eren vassalls abans, els va atacar; Ivan el Terrible va enviar al voivoda Cheremetief des de [[Bielev]] al front de 13.000 soldats, boiars, strelizts i cosacs; quan Devlwt ho va saber va abandonar l'expedició i es va dirigir amb 60.000 homes cap a Tula. Cheremetief estava acampat prop de les muntanyes Sagrades i les de Dutza i estava preparat per la lluita; el tsar va marxar des de Moscu en ajut del Cheremetief i van agafar al khan entre dos focs i es va haver de retirar i encara foren derrotats pels russos i l'estendard dels begs de [[Shirin]] fou capturat, però l'endemà els tàtars van reprendre la lluita i van capgirar la situació; Cheremetief fou ferit i els russos es van retirar cap a [[Tula (Rússia)|Tula]]. Els tàtar van tornar a la [[Taurida]].

El 1558 els nogais van abandonar al seu khan Islam (o Ismail?) i es van posar al servei de Devlet Giray. Aquest va anviarenviar al seu fill Mehmed contra Riazan, al ''oghlan'' Makhmet a Tula i als nogais i shirin a Koshira. Al saber que els russos els esperaven Mehmed es va retirar sent perseguit fins Oskol. També foren atacats els nogais. Ivan va enviar al seu favorit Daniel Adashev amb un exèrcit considerable, cap a Crimea: va baixar pel [[Dnièper]] amb 8.000 homes i d'allí per terra a Crimea la part occidental de la qual va devastar durant 15 dies sense oposició.

Vers aquest temps el sultà [[Selim]] va voler recuperar Àstrakhan i Devlet va tractar d'explicar-li que a l'hivern era impossible a causa del fred i a l'estiu per la sequera i va suggeriRsuggerir que valia més atacar Ucraïna; però el sultà no el va escoltar i va enviar 15.000 sipahis i 20002.000 geníssers[[genísser]]s a [[KaffaFeodòssia]], a la primavera del 1569 i va ordenar anar a Perevolok i fer un canal entre el [[riu Don|Don]] i el [[Volga]]; al paixà se li van unir a la plana de Kachalinsk les forces del khan, quinze mil homes més; els cosacs del Don es van retirar però els turcs van veure que era impossible fer el canal i van enviar l'artilleria a [[Azov]] marxant amb 12 canons a Àstrakhan, però el tsar va enviar un exèrcit a protegir aquesta ciutat. El [[26 de setembre]] els turcs i tàtars van acampar prop d'Àstrakhan on se'ls van unir els [[nogais]] i gent de la ciutat que s'oposava al domini rus; en acostar-se els russos els atacants es van retirar i la ruta escollida fou molt dolenta, ja que no es trobava menjar ni aigua i molts van morir i altres van caure a mans dels circassians. En arribar a Azov el polvorí va volar accidentalment i la ciutat es va cremar amb els vaixells del port; el khan de Crimea es va atribuir el mèrit davant els russos d'haver fet fracassar l'expedició. Els russos van construir una fortalesa al [[Terek]] per consolidar el poder sobre els circassians i donar suport a Temruk, sogre d'Ivan

Després del fracàs otomà en la guerra contra els russos pel baix [[Volga]], la Porta va incitar al [[khanat de Crimea|khan de Crimea]] a fer la guerra a [[Rússia]]; el 1570 fou atacat el príncep Temruk matant als seus dos fills Mamstruk i Bilberukt; es va construir llavors la fortalesa d'Islam Kerman. El 1571 va aparèixer pel sud de Rússia amb 100.000 homes; els russos s'esperaven al riu [[Oka]] a Serpukof. Ivan es va mostrar un covard i a la vista dels tàtars va fugir a Alexandrovski a 30 km de Moscou. El khan va derrotar el russos al riu [[Oka]] i va entrar a [[Moscou]] que va incendiar (llavors va rebre el seu malnom de Taht-alghan o '''Daghti-alghan'''). Després es va retirar a Crimea. Exigia la restitució dels khanats de [[khanat de Kazan|khanats de Kazan]] i [[khanat de Kazand'Àstrakhan|AstrakhanÀstrakhan]] i amenaçava tornar, però el tsar s'hi va negar i llavors Devlet va fer una nova expedició contra Moscou ([[1572]]) passant el Oka on va eludir als russos, però fou derrotat prop de la ciutat, a [[Molodi]] (Molody), a uns 50 km de Moscou pel cap rus Vorotinsky, i rebutjat.