Diferència entre revisions de la pàgina «William Randolph Hearst»

cap resum d'edició
}}
 
'''William Randolph Hearst''' ([[San Francisco]], [[1863]] - [[Beverly Hills]], [[1951]]) fou un [[periodista]], [[editor]], [[Publicitat|publicista]], [[empresari]], [[estatunidencInversió econòmica|inversor]], [[polític]] i [[magnat]] de la premsa delsi els mitjans [[Estats Units|estatunidencs]], que va emergir com un dels més poderosos personatges de l'escena política i empresarial d'aquest país.
 
Hearst va consolidar un dels més grans imperis empresarials de la història, i va arribar a posseir un total de 28 diaris de circulació nacional, entre ells''Los Angeles Examiner'', ''The Boston American'', ''The Atlanta Georgian'', ''The Chicago Examiner'', ''The Detroit Times'', ''The Seattle Post-Intelligencer'', ''The Washington Times'', ''The Washington Herald'' i el seu periòdic principal ''The San Francisco Examiner'', a més de diversificar-se amb la possessió d'empreses editorials, companyies i emissores radials, així com les revistes ''[[Cosmopolitan (revista)|Cosmopolitan]]'', ''Town and Country'' i ''[[Harper's Bazaar]]'', entre moltes d'altres.
Va estudiar a la [[Universitat Harvard]] al llarg de dos anys, però en va ser expulsat. Fill d'un [[senador]] [[Califòrnia|californià]], qui li va comprar el [[Premsa|diari]] "[[San Francisco Examiner]]", del qual va assumir-ne la direcció el [[1887]]. El seu secret per a augmentar espectacularment la tirada era la combinació de la [[fotografia]] i el gran [[titular]]. El [[1895]], Hearst va decidir que San Francisco era una ciutat molt petita per a les seues aspiracions, i va donar el gran salt cap a [[Nova York]].
 
Àmpliament conegut per fer servir els mitjans com a autèntics instruments [[polítics]], a més de ser el més famós dels promotors de la [[premsa groga]], s'aprofità del fet de generar escàndols i de la manipulació mediàtica, per aconseguir que els seus interessos comercials i polítics es veiessin beneficiats; així per exemple intervingué per tal que es produís la [[Guerra hispano-estatunidenca]] i els seus periòdics fossin els que obtinguessin les primícies, així com la campanya que va realitzar en contra de la [[Revolució Mexicana]], primer per mantenir el règim de [[Porfirio Díaz]] i després el de [[Victoriano Huerta]], això a causa de la immensa quantitat de propietats i hisendes posseïdes per ell en territori mexicà, que s'haurien vist en risc amb la revolució.
Allí, va comprar el [[New York Morning Journal]], amb el qual va entrar en directa competència amb el diari [[The World]] de [[Joseph Pulitzer]]. De fet, el va comprar al germà de Pulitzer, i a més, va contractar tota la redacció de The World. En aquesta plantilla hi era el dibuixant [[Outcault]] autor de la tira còmica [[The Yellow Kid]], d'on va eixir el terme de la [[premsa groga]].
 
Desitjós de consagrar-se al camp [[polític]], Hearst va tractar d'arribar a diversos càrrecs públics, valent-se de totes les eines de què ha disposat. Va tenir èxit en ser electe pel [[Partit Demòcrata dels Estats Units|Partit Demòcrata]], com a membre de la [[Cambra de Representants]] del [[Congrés dels Estats Units]], per al període [[1903]] - [[1905]] i després va aconseguir reelegir-se per el consegüent període de [[1905]] - [[1907]], però va fallar posteriorment en el seu intent de convertir-se en [[Alcalde de Nova York]] i després fracassa una altra vegada, en aquesta ocasió en la seva aspiració a ser governador de l'[[Estat de Nova York]]. A partir d'aleshores no interferiria directament en la [[política]], tot i que sí que hi mantindria la seva ingerència.
Les característiques del seu estil eren l'alt grau de [[sensacionalisme]], tant en el tractament dels temes com en la seva elecció, i a més, el fet de posar el [[periodisme]] d'investigació al servici de la seva ideologia i les seves ambicions polítiques. Ho féu, per exemple, en la lluita intensa del periòdic per a l'alliberament de Cuba d'allò que ell considerava les horribles regles espanyoles.
 
La història de Hearst, plena d'ambicions, extravagàncies i accions tan despòtiques com arbitràries, seria portada a la gran pantalla per [[Orson Welles]], amb la famosa pel·lícula ''[[Ciutadà Kane]]'', la qual el propi Hearst va tractar d'evitar que fos estrenada, el que va ocasionar justament l'efecte contrari, atès que va obtenir un bon èxit a taquilla. Fins i tot aconseguiria guanyar un [[Oscar]] i a la llarga seria considerada com una de les més extraordinàries obres del [[setè art]].
Hearst va portar al límit el sensacionalisme, fins al punt d'arribar al principi del "[[I make News]]" i provocar fets de dimensions descomunals, com l'enfonsament del cuirassat [[USS Maine]] el [[1898]].
 
Donada la seua ambició [[política]], Hearst va obrir periòdics a moltes altres ciutats, com [[Chicago]], [[Los Angeles]] o [[Boston]] fins al punt d'arribar a ser propietari de 28 diaris i 18 revistes. Després de fracassar a les eleccions de governador de la ciutat de Nova York, Hearst es va retirar a una mansió on es va dedicar a dirigir el seu imperi periodístic, i a escriure guions i produir pel·lícules. La [[Gran Depressió]] i la impopularitat de les seues conviccions polítiques van reduir la seua influència i fortuna, i va passar els últims anys de la seua vida totalment reclòs fins a la seua mort a [[1951]] a [[Beverly Hills]].
 
William Randolph Hearst va inspirar [[Orson Welles]] el personatge protagonista del film [[Ciutadà Kane|Citizen Kane]] el [[1941]].
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
113.512

modificacions