Experiment de Millikan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Repercussions: Aclariment |
→Repercussions: Ampliació |
||
Línia 107:
La primavera del 1910 s'inicià l'anomenada ''«La batalla per l'electró»'' entre Millikan i un físic de la [[Universitat de Viena]], [[Felix Ehrenhaft]] (1879 – 1952). El mateix any Ehrenhaft havia publicat<ref>{{Ref-publicació|cognom = Ehrenhaft|nom = F|article = Über die Messung von Elektrizitätsmengen, die kleiner zu sein scheinen als die Ladung des einwertigen Wasserstoffions oder Elektrons und von dessen Vielfachen abweichen|publicació = Kais. Akad. Wiss. Wien, Sitzber. math.-nat. Kl. (IIa) S.|url = |data = 1910|pàgines = 815-867|volum = 119}}</ref> unes mesures sobre la càrrega elemental realitzades amb un experiment semblant al de Millikan, però emprant partícules metàl·liques, i anunciant l'existència de tota una distribució de càrregues menors que la de l'electró. Durant els següents anys, ells o els seus alumnes, seguiren publicant articles on indicaven l'existència de càrregues més petites que la de l'electró, que anomenaren ''subelectrons''. Això provocà que fos una qüestió que estava a l'ordre del dia d'alguns dels físics més importants d'aquell moment ([[Max Planck]], [[Jean Perrin]], [[Albert Einstein]], [[Arnold Sommerfeld]], [[Max Born]] i [[Erwin Schrödinger]]).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Holton|nom = G|títol = The Scientific Imagination|url = https://books.google.cat/books?id=BMe_IgVtk90C&dq=millikan+ehrenhaft&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 1998|editorial = Harvard University Press|lloc = |pàgines = |isbn = 9780674794887}}</ref> Per la seva part Millikan publicà articles criticant els resultats d'Ehrenhaft.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A|article = The existence of a subelectron?|publicació = Physical Review|url = http://authors.library.caltech.edu/43299/1/MILpr16c.pdf|data = 1916|pàgines = 595–625|volum = 8}}</ref>
Millikan millorà l'experiment i realitzà noves mesures més precises que indicaven que la càrrega de l'electró era la càrrega elemental, publicant un nou article el 1913 on també calculava la [[constant d'Avogadro]].<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A|article = On the Elementary Electrical Charge and the Avogadro Constant|publicació = Phys. Rev.|url = http://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRev.2.109|data = 1 agost 1913|pàgines = 109-143|volum = 2|exemplar = 2|doi = 10.1103/PhysRev.2.109}}</ref> A partir dels quaderns de laboratori de Millikan s'ha descobert que, malgrat indicar en el seu article de 1913 que hi figuraven totes les gotes que havia estudiat, 58 en total, les gotes que mesurà foren 140. Millikan no inclogué les dades de 82 gotes perquè no encaixaven en la seva idea de que la càrrega de l'electró era la càrrega elemental, ja que les seves càrregues no eren múltiples de la de l'electró. Tanmateix al seu quadern de laboratori assenyalà els motius que el feien descartar les gotetes: bloqueig del [[manòmetre]] amb una bombolla d'aire, interferències en els [[Convecció|corrents de convecció]], errors del [[cronòmetre]] o funcionament defectuós de l'[[Polvoritzador|atomitzador]]. Per contra Ehrenhaft, seguint el mètode científic clàssic, presentà tots els seus resultats i no se'n podia deduir que la càrrega de l'electró fos la més petita de la natura.<ref name=":9">{{Ref-llibre|cognom = di Trocchio|nom = F|títol = Las mentiras de la ciencia|url = https://books.google.cat/books?id=eDZsAAAACAAJ&dq=Las+mentiras+de+la+ciencia&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjA17fGn5HKAhWGtxQKHYFOAbIQ6AEIJTAB|edició = |llengua = |data = 1998|editorial = Alianza Editorial|lloc = Madrid|pàgines = 41-42|isbn = 9788420639888|col·lecció = Ciencia y técnica. Historia de la ciencia}}</ref>
La comunitat científica es posà majoritàriament de part de Millikan i fou nominat regularment per a [[Premi Nobel de Física|premi Nobel de física]] des de l'any 1916 fins que li fou concedit el 1923<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom = Heering|nom = P.|títol = Constructing Scientific Understanding Through Contextual Teaching|url = https://books.google.cat/books?id=zXK-tLclDOUC&vq=millikan&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 2007|editorial = Frank & Timme GmbH|lloc = |pàgines = |isbn = 9783865961181|cognom2 = Osewold|nom2 = D}}</ref> pels seus treballs sobre la determinació de la càrrega elèctrica elemental i sobre l'[[efecte fotoelèctric]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1923/|títol = The Nobel Prize in Physics 1923|consulta = Dimecres, 6 gener 2015|llengua = |editor = Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014|data = }}</ref>
| |||