Diferència entre revisions de la pàgina «Matilde de Canossa»

cap resum d'edició
[[Fitxer:Matilde di Canossa.jpg|thumb|250px|Retrat de Matilde de Canossa]]
'''Matilde de Canossa''' ([[Màntua]], [[1046]] – Bondeno di Roncore, [[24 de juliol]] de [[1115]]), també anomenada '''''la Gran Comtessa''''' i també coneguda com a '''''Matilde de Toscana''''', va ser una noble [[Itàlia|Italiana]]italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa [[Gregori VII]] durant la [[Querella de les Investidures]] i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi romanogermànic]].
 
La gran comtessa Matilde de Canossa, també duquessa, marquesa i reina medieval, va ser una poderosa senyora feudal i una de les dones més influents de l'[[edat mitjana]] a causa de les seves actuacions polítiques i militars. Va arribar a dominar tots els territoris italians al nord dels [[Estats Pontificis|Estats de l'Església]]. El [[1076]], va prendre possessió d'un vast territori que comprenia la [[Llombardia]], l'[[Emília-Romanya]] i la [[Toscana]], amb el centre a [[Castell de Canossa|Canossa]].
 
Matilde de Canossa fou filla del marquès [[Bonifaci III de Toscana]] i de Beatriu de LotaringiaLotaríngia. Aquesta era filla de [[Frederic II]], duc de l'Alta [[LotaringiaAlta Lotaríngia]].
 
Es va casar el [[1071]] amb [[Godofred IV]] el Geperut, duc de la [[Baixa LotaringiaLotaríngia]], que va morir el 1076 i, posteriorment, el 1089 es va casar amb [[Güelf II de Baviera|Welf]], segon duc de Baviera.
 
Matilde es va morir de [[Gota (malaltia)|gota]] el 1115. Va ser enterrada en l'[[abadia de [[San BenetBenedetto Polirone]] a [[San Benedetto Po]], però l'any [[1633]], per voluntat del papa [[Urbà VIII]], van ser traslladades les seves restes al castell Sant'Angelo a [[Roma]].
El 1645 es traslladen de nou, on es troben en l'actualitat, a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]], en una tomba esculpida per [[Bernini]]. És l'única dama, amb la reina [[Cristina de Suècia]], que es troba allà.
 
== La querella de les investidures ==
[[Fitxer:Hugo-v-cluny heinrich-iv mathilde-v-tuszien cod-vat-lat-4922 1115ad.jpg|250px|thumb|En el castell de Canossa, l'emperador Enric IV agenollat davant de Matilde de Canossa, en presència del papa Gregori VII, que l'ha excomunicat (1115)]]
L'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] no estava disposat a renunciar al que considerava un dret de la corona, i desafiant el papa, el [[1075]] va assignar l'[[arquebisbat de Milà]] al clergue Tedald.
 
Davant de l'amenaça d'excomunió pontifícia per aquesta desobediència, Enric va convocar un [[sínode]] en el qual alguns bisbes "van deposar" el papa. La resposta de Gregori VII no es va fer esperar: va [[excomunió|excomunicar]] el monarca, el va deposar i va deslligar els seus súbdits del jurament de fidelitat pel qual li devien obediència. L'efecte va ser fulminant, tots els descontents a Alemanya i a Itàlia van veure l'ocasió per revoltar-se; els nobles alemanys van escollir fins i tot un nou rei.
L'efecte va ser fulminant, tots els descontents a Alemanya i a Itàlia van veure l'ocasió per revoltar-se; els nobles alemanys van escollir fins i tot un nou rei.
 
Enric IV es va afanyar a donar-li la volta als arguments del papa, que podia excomunicar-lo, però no rebutjar un penitent penedit, i com a tal es va presentar davant d'ell a Canossa, a la [[Toscana]], on Matilde l'havia acollit, i fingint penediment, va rebre el perdó el gener de [[1077]].
 
Aquesta humiliació era, això no obstant, extremadament provisional i, els anys següents, el rei va derrotar els rebels alemanys i va preparar les seves defenses de tal manera que, quan va reprendre les hostilitats contra el pontífex, i aquest va haver d'excomunicar-lo de nou, ningú no es va moure contra ell i va poder reunir una assemblea eclesiàstica a Alemanya, on es va destituir Gregori VII i es va nomenar un antipapa, [[Climent III]], a qui Enric IV va instal·lar per la força de les armes a Roma l'any [[1084]], i fou coronat emperador per ell a continuació. Mentrestant, el papa es refugiava al [[castell Sant'Angelo]]. El 1086 el papa es mor. El 1089, Matilde es casa amb el jove [[Güelf de Baviera]], en un matrimoni molt infeliç que dura set anys. El 1092, els exèrcits de Matilde posen a ratlla, prop de Reggio, entre Bianello i Canossa, l'exèrcit de l'emperador, que havia arribat allà per venjar la humiliació del [[1077]]. Després d'evitar l'amenaça, Matilde va reforçar i ampliar la seva enemistat. Va donar suport a la construcció d'algunes esglésies i catedrals, va construir institucions benèfiques i va ajudar significativament la Universitat de [[Bolonya]]. El [[1111]] es trobava, a Bianello, el nou emperador, [[Enric V]], fill del seu antic enemic, que la nomenava virreina d'Itàlia.
El 1086 el papa es mor. El 1089, Matilde es casa amb el jove Guelf de Baviera, en un matrimoni molt infeliç que dura set anys. El 1092, els exèrcits de Matilde posen a ratlla, prop de Reggio, entre Bianello i Canossa, l'exèrcit de l'emperador, que havia arribat allà per venjar la humiliació del [[1077]]. Després d'evitar l'amenaça, Matilde va reforçar i ampliar la seva enemistat. Va donar suport a la construcció d'algunes esglésies i catedrals, va construir institucions benèfiques i va ajudar significativament la Universitat de [[Bolonya]]. El [[1111]] es trobava, a Bianello, el nou emperador, Enric V, fill del seu antic enemic, que la nomenava virreina d'Itàlia.
 
== Vegeu també ==
* [http://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Matilda_of_Canossa Matilde de Canossa] {{en}}.
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Matilde De Canossa}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Mantuans]]
[[Categoria:Marquesos de Toscana]]
225.140

modificacions