Saadia Gaon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
La seva educació fou dirigida per diversos rabins ortodoxes i pel caraïta [[Salmon ben-Jerucham]]. Vers l'any [[928]] fou cridat a [[Sora]] ([[Babilonia]]) per [[David ben Zakkay I]], exarca o governador de la comunitat dels jueus d'aquella ciutat, el qual el nomenà ''gaó'' o director de l'escola talmúdica, càrrec que li donava, a més, la categoria de cap espiritual. Dotat d'un caràcter enèrgic i pur de costums, aviat s'enfrontà amb el mencionat David, per negar-se a signar una sentència en un plet de successió que Saadias considerava injusta. Excomunicat i desposseït del càrrec per David, es retirà a [[Bagdad]] el [[933]]; però al cap d'alguns anys ambdós arribaren a un acord, i el [[937]] fou reposat en el seu càrrec de gaó, en el que hi continuà fins la seva mort, ocorreguda a Sora l'any [[942]].
L'obra més celebrada de Saadias és ''Kitab al-Amanat wal-l'tiḳadat, Sefer ha-emunoth'' o ''Emunoth ve-Deoth (Lleis de la fe i de la raó, o Llibre se les religions i dels dogmes)'', que va ser escrita el [[934]]. consta de 10 parts, que tracten de la existència del Creador, de la seva unitat, dels manaments, de l'obediència, del mèrit i del demèrit, de l'anima i de la mort, de la resurrecció, del Messies, de la vida futura i la moral practica. L'obra que és un continu ataca contra el [[Cristianisme]], és el primer intent de sistematització de la ideologia filosofo-religiosa del judaisme; fou escrita en àrab i traduïda dues vegades a l'hebreu; una d'aquestes traduccions, la més famosa, és la de [[Judà Ibn Tibon]] el [[1186]], i fou publicada per primera vegada a [[Constantinoble]] el [[1562]] (hi ha edicions d'[[Amsterdam]], [[1648]] i [[1670]]); l'altra es deguda al rabí [[Lleó ben Jeminis]] (Benseeb) ([[Berlín]], [[1789]]). hi ha edicions de Fische ([[Leipzig]], [[1859]]) i de Sluky ([[Varsòvia]], [[1864]], i [[Cracòvia]], [[1880]]), i traducció alemanya de Fürst (Leipzig, [[1845]]) i de Rh. Bloch ([[Munic]], [[1879]]), que comprèn la introducció i la cosmologia. El text àrab fou publicat per Landauer ([[Leyden]], [[1880]]). una traducció dels dos capítols, ''Vom Gebot und Verbot'', pot veure's en l'obra d'Engelkemper ''Die religionsphilosophische Lehre Saadja Gaons ueber die heiligen Schriften (Beitr.z.Philos, d. Mittelalt''., IV, 4, [[Münster]], [[1903]]).
== Textos de Filosofia i Religió ==
| |||