NED Synclavier: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m canviant enllaç a desambiguació per l'enllaç correcte |
||
Línia 5:
El precursor del Synclavier va ser un sintetitzador digital, creat entre els anys 1972 i 1975 per Cameron Jones i Sydney Alonso, al ''[[Dartmouth]] College'', inicialment amb finalitats acadèmiques. Mentrestant, a més, Jones i Alonso crearen d'altres productes, com un processador de 16 bits anomenat ABLE, que fou la base de la primera versió del Synclavier, apareguda el 1979; ja aleshores el professor Jon Appleton i Brad Naples s'havien afegit a l'equip inicial de Jones i Alonso.
Poc després aparegué la primera actualització del model, anomenada ''Synclavier II'', amb la qual l'ínstrument començà a ser conegut en els cercles musicals. Aquesta versió incorporava el mètode de síntesi sonora per modulació de freqüència (FM) -que més endavant popularitzaria el sintetitzador [[Yamaha DX7]]-, memòria [[memòria d'accés aleatori|RAM]] interna de 32 MB i un sistema d'emmagatzematge en un disc dur exterior. A mesura que la popularitat del Synclavier augmentava, se li anaren afegint millores, com la incorporació del mostreig de sons externs amb una resolució de 16 [[bit]]s i una [[freqüència]] de mostreig de 50 kHz (superior a la qualitat de so del [[CD (disc)|disc compacte]]), i els sistemes de sincronia externs [[SMPTE]] i [[MIDI]].
Posteriorment, ja l'any 1984, aparegué la versió més moderna del Synclavier, amb la possibilitat de mostrejar sons en [[estèreo]], una revisió del sistema de síntesi FM (ara amb 16 bits), un [[seqüenciador]] de 200 pistes i un teclat sensible a la velocitat i a la postpulsació, com els teclats dels [[piano]]s. Totes aquestes millores internes i externes van encarir encara més el preu del producte final, ja des de bon principi (diversos centenars de milers de [[dòlar]]s) prohibitiu per als usuaris quotidians i només accessible als músics i estudis més adinerats. Així i tot, les seves qualitats musicals i la seva versatilitat el van convertir en un instrument molt preuat, i encara avui és una eina de primer nivell per a enginyers de so i [[compositor]]s de [[banda sonora|bandes sonores]].
| |||