Revisió del 00:27, 9 nov 2015 modifica Pere prlpz (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Reversors 210.200 edits m →‎Característiques dels gegants ← Edició anterior		Revisió del 12:08, 6 gen 2016 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Quinzena de la Qualitat Edició següent →
Línia 1: {{avís unicode}} [[Fitxer:Giants_and_Freia.jpg\|thumb\|230px\|Els jötnar arroseguen [[Freia]]. <br /> Il·lustració d'[[Arthur Rackham]].]] En la [[mitologia escandinava]], els '''jötun''' són una raça mitològica<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Carlyle \|nom= Thomas \|títol=Heroes and Hero-worship \|url=https://books.google.es/books?id=KHZgbdNAvF4C&pg=PA22&dq=J%C3%B6tun&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiFs_mu95TKAhWEORoKHaoaDKEQ6AEIPzAE#v=onepage&q=J%C3%B6tun&f=false \|llengua= \|editorial=Chapman and Hall \|data=1869 \|pàgines=22 \|isbn=}}</ref> de força sobrehumana que s'oposen als déus, encara que freqüentment s'uneixen en matrimoni i creen déus mestissos tant dels [[Aesir]] com del [[Vanir]]. El seu baluard és [[Utgard]] i es troba al [[Jotunheim]], un dels nou mons de la [[cosmologia escandinava]], separat del [[Midgard]], el món dels homes, per altes muntanyes i boscúries espesses. Quan es troben fora del seu món, tenen preferència per habitar coves i llocs foscos.▼ En [[antic nòrdic]] rebien el nom de '''jötnar''' (sing. ''jötunn''), o '''risar''' (sing. '''risi''') o '''bergirsar''', o '''þursar''' (sing. ''þurs'') o '''hrímþursar'''. Les gegantes, a més a més, també rebien el nom de ''gýgr''. [[Thurisaz]] és el nom de la [[runa]] que evolucionà en la lletra [[Þ]], i és la runa associada als gegants. ▼ ▲En la [[mitologia escandinava]], els '''jötun''' són una raça mitològica de força sobrehumana que s'oposen als déus, encara que freqüentment s'uneixen en matrimoni i creen déus mestissos tant dels [[Aesir]] com del [[Vanir]]. El seu baluard és [[Utgard]] i es troba al [[Jotunheim]], un dels nou mons de la [[cosmologia escandinava]], separat del [[Midgard]], el món dels homes, per altes muntanyes i boscúries espesses. Quan es troben fora del seu món, tenen preferència per habitar coves i llocs foscos. ▲En [[antic nòrdic]] rebien el nom de '''jötnar''' (sing. ''jötunn''), o '''risar''' (sing. '''risi''') o '''bergirsar''', o '''þursar''' (sing. ''þurs'') o '''hrímþursar'''. Les gegantes, a més a més, també rebien el nom de ''gýgr''. ''Jötunn'', probablement, deriva de la forma de l'arrel de menjar i, conseqüentment, tenia en un primer moment el significat de "[[gola (pecat)\|golós]]" o "menjador d'homes". Seguint la mateixa lògica, ''þurs'' deriva de la mateixa arrel que el mot anglès ''thirst'' (set) o ''blood-thirst'' (set de sang). El mot ''risi'' s'assembla al mot anglès ''rise'' i té el significat de persona molt alta. En [[anglès antic]], els [[cognat]]s a ''jötunn'' són ''eóten'' i ''eten'', d'on deriva el mot de l'[[anglès]] modern ''ettin'' i el mot inventat per [[John R.R. Tolikien\|Tolkien]] ''[[Ent]]''. ''Ettin'' és un [[fals cognat]] de ''[[Yeti]]''.<ref>{{ref-web\|url=http://dictionary.oed.com/cgi/entry/50078384?query_type=word&queryword=ettin&first=1&max_to_show=10&sort_type=alpha&result_place=2\|títol=dictionary.oed.com}} {{Enllaç no actiu\|url=http://dictionary.oed.com/cgi/entry/50078384?query_type=word&queryword=ettin&first=1&max_to_show=10&sort_type=alpha&result_place=2\| data=desembre de 2013}}</ref> L'[[anglès antic]], a més a més, també té el [[cognat]] ''þyrs'' i significa el mateix.<ref>{{ref-web\|url=http://dontgohere.nu/oe/as-bt/read.htm?page_nr=1086 \|títol=dontgohere.nu}} {{Enllaç no actiu\|url=http://dontgohere.nu/oe/as-bt/read.htm?page_nr=1086 \| data=desembre de 2013}}</ref> ~~[[Thurisaz]] és el nom de la [[runa]] que evolucionà en la lletra [[Þ]], i és la runa associada als gegants.~~ == Els gegants en la mitologia escandinava == Linha 23 ⟶ 18: === El Ragnarok i els gegants del foc === Un tipus diferent de gegants són els ''gegants de foc'', els quals habiten el [[Muspell]], el món de calor i foc, governat pel gegant [[Surt]] i la seva reina [[Sinmore]]. [[Fornjót]], l'encarnació del foc, n'és un dels més significatius. El rol principal dels gegants del foc a la mitologia escandinava és causar la destrucció del món cremant l'[[Yggdrasil]] al final del [[Ragnarok]], quan les forces del [[Jotunheim]] i del [[Helheim]] ataquin els déus i ~~aconseguiexin~~aconsegueixin matar-los a pràcticament tots. Una creença probablement resultant de la influència de l'[[escatologia cristiana]], diu que un nou món emergirà després del Ragnarok en el qual no hi haurà gegants. == Els gegants en el folclore escandinau == Actualment, els gegants reben el nom de [[troll]]s a [[escandinàvia]]. No poden suportar el toc de les campanes de les esglésies, per això es veuen obligats a viure lluny de la civilització, a les muntanyes o als boscos més remots. Quan van cap als assentaments humans, el seu objectiu és silenciar el toc de les campanes llançant grans pedres a les esglésies. No obstant això, els gegants són vistos com una raça del passat, el llegat dels quals es pot veure al ~~paissatge~~paisatge. [[Saxo Grammaticus]] atribuí l'aixecament de [[dolmen]]s als gegants, i un gran monòlit aparentment llançat a terra (una ~~reminisència~~reminiscència de l'[[Edat de Gel]]) rebia el nom de "un llançament dels gegants". Aquesta idea ha sobreviscut en el folclore, i ha sigut demostrada per una història del [[~~folclore~~folklore escandinau\|~~folclore~~folklore suec]], segons la qual un gegant, en temps antics, aixecà dos trossos de terra i amb això formà els llacs [[Vänern]] i [[Vättern]], i els llançà al [[Mar Bàltic]], i allà esdevingueren les illes de [[Gotland]] i [[Öland]]. == Llista dels gegants de la mitologia escandinava == Linha 70 ⟶ 65: *[[Ymir]] \|} ==Referències==▼ {{Referències}}▼ {{Mitologiaescandinava}} {{commonscat}} ▲==Referències== ▲{{Referències}} {{ORDENA:Jotun}}

Jötun: diferència entre les revisions