Simfonia núm. 3 (Beethoven): diferència entre les revisions

La '''''Simfonia núm. 3 en mi bemoll major Op. 55''''' de [[Ludwig van Beethoven]], coneguda com a ''Heroica'', és una obra considerada per molts un referent fonamental en el pas del [[classicisme musical|Classicismeclassicisme]] al [[romanticisme musical|Romanticismeromanticisme]], ja que trenca amb diversos esquemes de la [[simfonia]] clàssica. Inicialment, anava dedicada a [[Napoleó Bonaparte]].

La seva durada varia força, però com a referent orientatiu es pot considerar parlar d'uns 50 minuts.<ref>Per exemple, podem comparar tres enregistraments: de L. Bersntein (49'40"), de H. von Karajan (48'44") i de C. M. Giulini (57'23")</ref> El motiu principal és que en el primer moviment, Beethoven indica que l'exposició s'ha de repetir. Aquesta repetició, generalment, s'omet en algunes interpretacions.

Aquesta simfonia és una de les obres més famoses de Beethoven, que originalmentoriginàriament pensava dedicar-la a [[Napoleó]] i la volia denominar "''Bonaparte"''. La idea de compondre una simfonia en honor de l'"alliberador" d'Europa sembla que li va ser suggerida pel mariscal [[Carles XIV Joan|Jean Baptiste Bernadotte]], ambaixador de França a [[Viena]] el [[1798]], o per [[Rodolphe Kreutzer]], violinista a qui Beethoven va dedicar una sonata. Bonaparte –un any més gran– era contemporani del músic, i Beethoven no noméssols sentia una gran admiració pel seu "heroi", sinó que, més o menys conscientment, havia establert una espècie de paral·lelisme entre els seus destins.

El biògraf Maynard Solomon comenta que Beethoven admirava els ideals de la [[Revolució Francesa]] reflectits en la figura de Napoleó. Quan aquest es va autocoronar emperador, el maig de [[1804]], sembla que Beethoven es va molestar tant que va esborrar amb un ganivet el nom de "Bonaparte" de la pàgina del títol amb tal força que va deixar un forat en el paper.<ref>Steinberg, 12.</ref> Sembla que va dir: " Ara només... obeirà a la seva ambició, elevar-se més alt que els altres, convertir-se en un tirà! ".

Va ser publicada l'any 1806 per la Cambra de les Arts i la Indústria de Viena amb el nombrenúmero d'''opus 55'', i la dedicatòria fou per al príncep Lobkowitz, tot i que com a subtítol hi apareix el nom "''Bonaparte"''. Beethoven li va posar el títol de ''Sinfonia eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo'' ('Simfonia heroica, composta per festejar el record d'un gran home'). Aquest "gran home" era un ideal, un heroi no existent, però més aviat, va ser l'esperit de l'heroisme mateix el que interessava a Beethoven. També s'ha dit que Beethoven es referia a la memòria de la naturalesa de Napoleó que una vegada va ser digna.

Beethoven va començar a compondre-la cap al [[1802]], durant la seva estada a [[Heiligenstadt]], i la va finalitzar entre la primavera de [[1803]] i el maig de [[1804]]. La primera audició privada es produí probablement cap al mes d'agost d'aquell mateix any, a casa del príncep [[Joseph Franz von Lobkowitz]], a qui finalment va ser dedicada. La primera execució en públic va ser donada en el [[Theater an der Wien]] de [[Viena]] el [[7 d'abril]] de [[1805]], amb el compositor a la batuta.

Alguns consideren que una "Marxamarxa fúnebre" va substituir la "Marxamarxa triomfal", que constituïa el segon moviment, i que aquesta "Marxamarxa triomfal", que constituïa el segon moviment, es va convertir en l'últim moviment de la ''Quinta simfonia''.

L'obra va forjar la llegenda de Beethoven com a defensor dels drets de l'homehumans, admirador de la [[Revolució Francesa]] i divulgador de la germandat entre elsles homespersones.

Fitxer:Beethoven18045JosephMähler.jpg|{{mida|85%|<center>Retrat de Beethoven el 1804-1805 (per Joseph Mähler), època en què va compondre de l'"Heroica".}}

Fitxer:Jacques-Louis_David_007.jpg|{{mida|85%|<center>''Napoleó creuant els Alps'', de [[Jacques-Louis David]].}}

Fitxer:Lobkowitz Retrato.jpg|{{mida|85%|<center>Retrat de Joseph Franz von Lobkowitz, a qui Beethoven dedicà finalment la simfonia "Heroica."}}