Diferència entre revisions de la pàgina «Joc cooperatiu»

2.956 bytes afegits ,  fa 5 anys
Investigació més profunda ja que la que hi havia abans parlava molt d'altres tipos de jocs.
m (Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Cooperative games)
(Investigació més profunda ja que la que hi havia abans parlava molt d'altres tipos de jocs.)
Un '''joc cooperatiu''' no es basen en la competició sinó en la cooperació. Els membres d’un mateix grup s’esforcen per aconseguir el mateix objectiu i per tant guanyen o perden com a grup. Els jocs cooperatius poden esdevenir un bon recurs per tal de generar en els alumnes actituds solidàries, promoure situacions en els quals es regulin els conflictes de forma col·lectiva, milloren l’ambient de grup… Aquests jocs també ens permeten la oportunitat perquè els nens prenguin consciència que pot haver la possibilitat de que els companys del mateix grup tinguin perspectives diferents.
Un '''joc cooperatiu''' és un [[joc]] en el qual dos o més jugadors no competeixen, sinó més aviat s'esforcen per aconseguir el mateix objectiu i per tant guanyen o perden com un grup.
 
Alguns avantatges:
Els jocs cooperatius són rars, però existeixen. Un exemple és "Stand up" (de l'anglès, "aixeca't"), on un nombre d'individus s'asseuen, uneixen braços (tots mirant en sentits oposats) i tracten d'aixecar-se. Això es fa més difícil a major quantitat de jugadors.
* Construcció d’una relació social positiva.
* Empatia<ref>{{Ref-web|url = https://ca.wikipedia.org/wiki/Empatia|títol = empatia|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
* La cooperació<ref>{{Ref-web|url = https://ca.wikipedia.org/wiki/Cooperaci%C3%B3|títol = cooperació|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
* La comunicació entre els diferents membres del grup
* La participació
* La alegría<ref>{{Ref-web|url = https://ca.wikipedia.org/wiki/Alegria|títol = alegria|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>. Segons com deia  Corman (1978): ''“uno de los caracteres más notables de la educación no violenta es el de formar niños/as alegres. En este tipo de juegos al desaparecer el miedo al fracaso y al rechazo, generalmente asociado a juegos competitivos, la finalidad última es la alegría."''
Aliguns inconvenients:
* Egoisme: Això es pot dur a terme quan un membre del grup considera que la seva opinió es la única possible i la única bona, per tant vol i intenta que la resta del grup acceptin la seva proposta.
* El favoritisme intragrupal: Pot ser que s’estableixin competències entre els diferents grups. Per evitar això, s’han d’establir metes comunes.
* Reacció dels menys capacitats: Quan algun membre del grup no acosegueixi l’èxit, els més hàbils del grup també se’n hauran de resposabilitzar perquè d’aquest manera no es permetrà que la resposabilitat recaigui sobre una sola persona.
* Desitg d’obtenir resultats inmediats: Es necessita temps i paciència perquè els alumnes vagin interioritzant una forma de ser cooperativa.
 
Per altra banda, els jocs cooperatius transmeten i potencien uns determinats valors mitjançant el qual s’estructura una determinada relació entre ells. Aquests jocs són un bon instrument per potenciar una sèrie de valors, com són:
Altre joc és el joc de contar, on els jugadors com un grup intenten contar fins a 20 sense que dos participants diguin el mateix nombre dues vegades. En una versió cooperativa del voleibol, l'èmfasi es fa a tractar de mantenir la pilota en l'aire el major temps possible.
* Cooperació. La cooperació és la millor manera d’aprendre i compartir, socialitzar-se i preocupar-se pels altres
* Empatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, comprendre les necessitats dels altres.
* Comunicació: Capacitat per expressar l’estat d’ànim, les sensacions i emocions.
* Participació: La participació col•lectiva genera un clima de confiança i de mútua implicació. Eliminen l’exclusió i rebutgen la divisió entre guanyadors i perdedors.
* Construcció d’una realitat social positiva: Canvien les actituds de les persones cap al joc i cap a elles mateixes. Generen comportaments prosocials, basats en relacions solidàries, afectives i positives.
* Estima i el concepte positiu d’un mateix: Permeten una imatge positiva d’un mateix, reconèixer, estimar i expressar la importància de l’altre.
* Alegria: Com que el fracàs i el rebuig desapareixen, l’alegria es manifesta ben clarament. És un objectiu que no es pot deixar de banda.
Els infants educats en la cooperació, l’acceptació i l’èxit tenen més possibilitats de desenvolupar una personalitat sana i equilibrada.
 
'''''REFERENCIES:'''''
Els jocs de recreació rarament són cooperatius, on el conflicte és una força poderosa. No obstant això, tals escenaris poden ocórrer en la vida real (on el sentit de la paraula "joc" va més enllà del recreatiu). Per exemple, l'operació d'un negoci reeixit és, almenys en teoria, un joc cooperatiu degut al fet que tots els participants es beneficien si el negoci té èxit i perjudiquen si falla.
* Alves, K.(1999) El programa sobre juegos cooperativos en el Cepeusp. Una evaluación. <nowiki>http://www.efdeportes.com/efd13/jogose.htm</nowiki> [en línea]- [Consulta 27/09/2013] Indexado en Sports Discus<ref>{{Ref-publicació|cognom = Alves K.|nom = |article = El programa sobre juegos cooperativos en el Cepeusp.|publicació = El programa sobre juegos cooperativos en el Cepeusp.|url = http://www.efdeportes.com/efd13/jogose.htm|data = |pàgines = }}</ref>
 
* Omeñaca, R.; Ruiz, J. V. (1999). ''Juegos cooperativos y educación física''. Barcelona: Paidotribo.
Els jocs de rol tenen la forma més comuna d'un joc cooperatiu, a pesar que no són sempre així. En tals jocs els jugadors (que actuen a través dels personatges) generalment busquen objectius similars. No obstant això cada personatge té les seves pròpies ambicions i últimament, metes pròpies. Per això el conflicte sorgeix comunament en aquests jocs.
* Orlick, T. (SF) ''Nuevos juegos y deportes cooperativos, Libres para cooperar libres para crear.'' Barcelona: Editorial Paidotribo
* Página web de la Real Academia Española <nowiki>http://lema.rae.es/drae/?val=COMPETICI%C3%93N</nowiki>
 
{{Teoria de jocs}}
1

modificació