Revisió del 14:42, 5 gen 2016 modifica Osmòtic (discussió \| contribucions) 1.424 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:18, 6 gen 2016 modifica desfés Curial (discussió \| contribucions) 230 edits m correcció de Serní per Serni Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 47: }} La '''basílica de Sant ~~Serní~~Serni''' (en [[occità]], ''Sant Sernin''; en [[francès]], ''Saint-Sernin'') és un dels edificis emblemàtics de [[Tolosa]] i és l'església [[art romànic\|romànica]] més gran d'[[Occitània]] i la segona (després de l'antiga de [[Abadia de Cluny\|Cluny]]) de tot l'estat [[frança\|francès]]. Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Sadurní, bisbe de Tolosa martiritzat el [[250]]. El carrer del Taur que porta de la plaça del [[Capitoli#Altres_Capitolis\|Capitoli]] a la basílica treu, d'altra banda, el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era, llavors, una carretera sortint de la ciutat. Línia 57: La construcció de l'actual basílica fou decidida a final del [[segle XI]]. La capella que s'havia construït al [[segle V]], a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels pelegrins. La basílica era llavors col·legial, és a dir, una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa, amb una [[Catedral de Sant Esteve de Tolosa\|catedral de Sant Esteve]] molt menys resplendent que la de Sant Sadurní. Tolosa rebia, llavors, la visita de nombrosos pelegrins sobre el [[camí de Sant Jaume]], o per adorar les relíquies de [[sadurní de Tolosa\|sant Sadurní]] o ''sant ~~Serní~~Serni''. [[Fitxer:Crypte de St Sernin Toulouse.jpg\|thumb\|[[Cripta]] de la basílica]] La construcció va començar per la [[capçalera]], el [[1080]], sobre la [[capella (arquitectura)\|capella]]. Les obres van ser dirigides fins al 1118 pel canonge [[Raimon Gairard]]. Encara es pot visitar avui l'església primitiva, que fa l'ofici de [[cripta]]. Acull algunes relíquies sagrades. Setze anys després del començament de la construcció, el [[1096]], el papa [[Urbà II]] en va consagrar l'altar. Sant ~~Serní~~Serni va continuar de ser una ''simple'' església escolar fins a [[1778]], data en la qual va ser finalment consagrada [[basílica]]. Durant la [[Revolució Francesa\|Revolució]], el capítol de Sant ~~Serní~~Serni va ser suprimit. L'església va ser parcialment modificada en l'època [[arquitectura gòtica\|gòtica]] i al [[Renaixement]]. Al [[segle XIX]], fou restaurada per [[Eugène Viollet-le-Duc]]. Restableix, llavors, l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al [[segle XIV]]. A les acaballes del [[segle XX]], una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc per reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV. Un magnífic [[claustre]] i una [[abadia]] es trobaven al nord de la basílica, però van ser enderrocats durant el segle XIX. El [[Museu dels Agustins de Tolosa\|Museu dels ~~Augustins~~Agustins]] en conté algunes restes i trossos d'escultures. == El plànol de la basílica == Línia 94: == L'arquitectura de la basílica == La basílica de Sant ~~Serní~~Serni formava part de la ruta de pelegrinatge del [[camí de Sant Jaume]] i, com a tal, està lligada a altres quatre edificis religiosos que formen part del camí i que comparteixen trets arquitectònics comuns. Els altres quatre són Sant Martí de [[Tours]], Sant Marcial de [[Llemotges]], l'església abadial de [[Santa Fe de Concas]] i la [[catedral de Santiago de Compostel·la]]. === Un campanar octogonal === Línia 106: <gallery> Fitxer:Abside et clocher de St Sernin.jpg\|~~Àbside~~Absis i campanar Fitxer:CentralAisleStSernin.JPG\|Nau central Fitxer:Chapiteau.eglise.Saint.Sernin.Toulouse.png\|[[Capitell]]. Dibuix d'[[Eugène Viollet-le-Duc]] ([[1856]])

Basílica de Sant Serni de Tolosa: diferència entre les revisions