Palau Reial Major: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Como (ciutat d'Itàlia)|
Línia 65:
Es va construir el [[Palau del Lloctinent]], encarregat per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] al mestre d'obres Antoni Carbonell, entre els anys [[1549]] i [[1557]]. De planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d'estil gòtic tardà amb elements [[renaixement|renaixentistes]] i un gran pati central, a la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l'escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.
[[Fitxer:Palau Reial Major, mirador del Rei Martí.jpg|thumb|left|Mirador del Rei Martí]]
Es va aixecar també el Mirador del Rei Martí, torre rectangular de cinc pisos d'altura, l'any [[1555]]; a cada pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt amb set finestres.<ref> L'origen de aquestes torres era amb finalitats de defensa, com a talaia, i també per simple ostentació. De l'època medieval, el més semblant al de la plaça del Rei és la torre Vittoria a [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]] o les torres de la població toscana de [[San Gimignano]].</ref>
 
La seu que ocupava la Inquisició i la [[capella de Santa Àgata]] van sofrir la [[desamortització]] de l'any [[1835]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]] es va tornar a descobrir la sala gòtica; de la seva recuperació se'n van encarregar els arquitectes municipals [[Adolf Florensa i Ferrer]] i [[Joaquim Vilaseca]], sota la direcció d'[[Agustí Duran i Sanpere]]. També es va fer la intervenció per acollir el [[Museu Marès]] a la part posterior de l'edifici, amb la qual cosa es va aconseguir en una major part, altra vegada, la unitat dels edificis.