Experiment de Millikan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Repercussions: Ampliació |
→Repercussions: Ampliació |
||
Línia 105:
Començant per l'esquerra: W.H. Nernst, A. Einstein, M. Planck, R.A. Millikan i M. von Laue el 1931.
]]
La primavera del 1910 s'inicià l'anomenada ''«La batalla per l'electró»'' entre Millikan i un físic de la [[Universitat de Viena]], [[Felix Ehrenhaft]] (1879 – 1952). El mateix any Ehrenhaft havia publicat<ref>{{Ref-publicació|cognom = Ehrenhaft|nom = F|article = Über die Messung von Elektrizitätsmengen, die kleiner zu sein scheinen als die Ladung des einwertigen Wasserstoffions oder Elektrons und von dessen Vielfachen abweichen|publicació = Kais. Akad. Wiss. Wien, Sitzber. math.-nat. Kl. (IIa) S.|url = |data = 1910|pàgines = 815-867|volum = 119}}</ref> unes mesures sobre la càrrega elemental realitzades amb un experiment semblant al de Millikan, però emprant partícules metàl·liques, i anunciant l'existència de tota una distribució de càrregues menors que la de l'electró. Durant els següents anys, ells o els seus alumnes, seguiren publicant articles on indicaven l'existència de càrregues més petites que la de l'electró, que anomenaren ''subelectrons''. Això provocà que fos una qüestió que estava a l'ordre del dia d'alguns dels físics més importants d'aquell moment ([[Max Planck]], [[Jean Perrin]], [[Albert Einstein]], [[Arnold Sommerfeld]], [[Max Born]] i [[Erwin Schrödinger]]).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Holton|nom = G|títol = The Scientific Imagination|url = https://books.google.cat/books?id=BMe_IgVtk90C&dq=millikan+ehrenhaft&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 1998|editorial = Harvard University Press|lloc = |pàgines = |isbn = 9780674794887}}</ref> Per la seva part Millikan publicà
Per reforçar el seus resultats, Millikan millorà l'experiment i realitzà noves mesures més precises que
La comunitat científica es posà majoritàriament de part de Millikan ([[Emil Gabriel Warburg|E. Warburg]], [[Heinrich Rubens|H. Rubens]], [[Wilhelm Wien|W. Wien]], J. Perrin, i A. Einstein a la [[Conferència Solvay]] de 1911)<ref name=":10">{{Ref-llibre|cognom = Niaz|nom = M|títol = Innovating Science Teacher Education: A History and Philosophy of Science Perspective|url = https://books.google.cat/books?id=cgrHBQAAQBAJ&dq=millikan+ehrenhaft&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 2010|editorial = Routledge|lloc = |pàgines = |isbn = 9781136941955}}</ref> i fou nominat regularment per a [[Premi Nobel de Física|premi Nobel de física]] des de l'any 1916 fins que li fou concedit el 1923<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom = Heering|nom = P.|títol = Constructing Scientific Understanding Through Contextual Teaching|url = https://books.google.cat/books?id=zXK-tLclDOUC&vq=millikan&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 2007|editorial = Frank & Timme GmbH|lloc = |pàgines = |isbn = 9783865961181|cognom2 = Osewold|nom2 = D}}</ref> pels seus treballs sobre la determinació de la càrrega elèctrica elemental i sobre l'[[efecte fotoelèctric]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1923/|títol = The Nobel Prize in Physics 1923|consulta = Dimecres, 6 gener 2015|llengua = |editor = Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014|data = }}</ref>
== Referències ==
|