Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Escola de Filosofia de Barcelona''' és
▲'''Escola de Filosofia de Barcelona''' és el nom que convencionalment es dóna a un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la [[Universitat de Barcelona]] i que escriuen indistintament en català o en castellà. El nom va aparèixer per primer cop a l'[[exili]] de [[Mèxic]] en una publicació del filòsof d'origen asturià i recriat a Valencià [[José Gaos]] a "''Filosofia mexicana de nuestros dias''" (1954).<ref>{{format ref}} http://biblioteca.universia.net/ficha.do?id=38840672</ref> Gaos la contraposava a l'Escola de Madrid, etiqueta encunyada per [[Julián Marías]] i caracteritzada per l'adhesió a l'obra de [[José Ortega y Gasset]], que comparteixen [[Manuel García Morente]], [[Xavier Zubiri]], [[María Zambrano]] i el mateix Gaos). Tant l'[[Escola de Madrid]] com l'Escola de Barcelona comparteixen, però, l'esperit de la [[Institución Libre de Enseñanza]], que en el cas català es concreta en el mestratge de [[Manuel Bartolomé Cossio]].
L'expressió 'Escola de Barcelona' es féu d'ús corrent a partir de la recepció de l'obra d'[[Eduard Nicol i Franciscà]] i especialment del seu article ‘La Escuela de Barcelona' publicada dins "''El problema de la filosofia hispana''" (1961). Nicol presenta l'Escola com ''«una variedad de doctrinas que prospera en una comunidad de afinidades»'', en la mesura que per a ell no té data de fundació precisa, ni un cap dominant, però correspon a una sensibilitat molt concreta de caràcter realista i empíric.
Linha 7 ⟶ 6:
== Antecedents ==
L'Escola de Barcelona té un antecedent remot en la denominada [[Societat Filosòfica]], que funcionà a Barcelona del 1815 al 1821, i deriva en l'essencial de l'[[Escola Escocesa del Sentit Comú]], que és la versió de l'[[empirisme]] de [[William Rowan Hamilton|Hamilton]], més sociològica que la de [[David Hume]] o [[Adam Smith]] i dels espiritualistes eclèctics francesos [[Pierre Royer-Collard]] i [[Théodore Jouffroy]]. Aquestes tesis (alienes a l'[[idealisme alemany]]) foren traspassades i adaptades a Catalunya pel pensador i polític liberal [[Ramon Martí d'Eixalà]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Calvo i Calvo |nom=Lluís |títol=El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana |url=http://books.google.cat/books?id=XDhZ4dtjR8oC&pg=PA45&dq=escola+de+filosofia+catalana+Ramon+Mart%C3%AD+d'Eixal%C3%A0&hl=ca&ei=uLmaTqn3NYTD8QPsqsHIBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC |data=1991 |pàgines=p.45 |isbn=840007145X }}</ref>
Linha 25 ⟶ 23:
== L'Escola de Barcelona en la postguerra civil ==
A l'interior de Catalunya, durant la postguerra l'Escola de Barcelona fou representada pels membres del ‘Club Xirau' que no s'havien exiliat, és a dir, els estudiants que Joaquim Xirau havia tingut a Barcelona i que van decidir restar al país després de la contesa bèl·lica, fent filosofia sovint en situació de gran migradesa i a extramurs de la Universitat. Pertanyen a aquest nucli [[Pep Calsamiglia]], [[Jordi Maragall i Noble]] i [[Francesc Gomà i Musté]] i a través seu es pot considerar vinculada a l'Escola de Barcelona la tasca col·lectiva, ja en el període democràtic, del [[Col·legi de Filosofia]] i del [[Liceu Maragall]]. L'herència de Ferrater Mora fou recollida per la Càtedra de la [[Universitat de Girona]] que porta el seu nom i per [[Josep-Maria Terricabras]]; però és l'obra de [[Xavier Rubert de Ventós]] on millor poden observar-se trets com la la reivindicació de la sensibilitat, significativitat de la forma, la prudència ètica i la ironia que caracteritzen el tarannà d'aquesta Escola.
Linha 44 ⟶ 41:
[[Categoria:Filosofia a Catalunya]]
[[Categoria:Universitat de Barcelona]]
[[Categoria:història de la filosofia]]
| |||