Al-Àdid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ordena correcte
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''Al-Àdid''' (en {{lang-ar|'''أبو محمد عبد الله بن يوسف بن الحافظ العاضد لدين الله'''}}, ''Abū Muḥammad ʿAbd Allāh ibn Yūsuf ibn al-Ḫāfiẓ al-ʿĀḍid li-dīn Allāh '') ([[16 de maig]] de [[1151]]-[[13 de setembre]] de [[1171]]), fou el catorzè i darrer [[califa]] [[fatimita]] aal [[el Caire|l Caire]] ([[1160]]-[[1171]]).
 
Era nét del califa [[Al-Hàfidh (fatimita)|Al-Hàfidh]] i fill de Yusuf ben Abdel, que havia estat mort per orde del visir Abbàs el dia en què va pujar al tron [[Al-Fàïz (fatimita)|Al-Fàïz]] ([[1154]]).
Línia 5:
A la mort del jove Faiz (de 11 anys), que era son cosí, el va succeir el [[23 de juliol]] de [[1160]]. Fou escollit a causa de la seva edat (9 anys), pel ministre Salih Tala'i, verdader governant d'Egipte des de feia 6 anys. Per assegurar la seva docilitat Tala'i el va casar amb la seva filla. Tala'i va morir assassinat l'[[11 de setembre]] de [[1161]], en una conspiració en la que el califa potser va participar, però va haver de confiar el visirat al fill del difunt Ruzzik que volia el mateix poder que el pare.
 
El califa va buscar el suport del governador de l'[[Alt Egipte]] [[Shawar]]; aquest va reunir tropes i es va apoderar del [[Caire]] el febrer de [[1163]]. Però no va entregar el poder al califa sinó que el va conservar com els anteriors visirs. Shawar fou ràpidament enderrocat per un dels seus oficials, [[Dirgham]], que va assolir el càrrec de visir el mes d'agost del 1163. Shawar va fugir i es va refugiar a la cort del atabeg [[zengidazengita]] d'[[AlepoAlep]] [[Nur al-ad-Din Mahmud]] al que va demanar suport per recuperar el poder i l'atabeg no ho va dubtar ja que el domini d'Egipte suposava posar fi a l'escissió califal i al xiisme en benefici de la tendència sunnita. El general [[Shirkuh]] va rebre el comandament.
 
El [[24 d'abril]] de [[1164]] Shirkuh va ocupar [[Bilbeis]], arribant al Caire l'[[1 de maig]], on va enderrocar a Dirgham i va restaurar a Shawar que fou confirmat pel califa, però una vegada en el poder Shawar va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forçar el retorn de Shirkuh cap a Síria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'[[Amalric I de Jerusalem]]. Shirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracció va organitzar un atac d'emirs al altra flanc, a Harim, prop d'[[Antioquia de l'Orontes]] on l'[[11 d'agost]] deu mil francs van morir a una batalla. Tot i així la posició de Shirkuh era complicada, i es va arribar a un compromís entre Amauri i Shirkuh concertat a Bilbeis, que va establir que els dos exèrcits es retirarien del país.
 
Però el pacte de Shawar amb Amauri va incitar a Nur al-Din a autoritzar una nova expedició de Shirkuh que va arribar a Egipte el gener del [[1167]]; la batalla contra Shawar es va lliurar prop de les piràmides, a Al-Babein, el [[18 de març]] i la victòria fou per Shirkuh; Amauri, que combatia al costat de Shawar, va poder arribar al Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces mentre Shirkuh va entrar a Alexandria. Poc després un acord va establir que Amauri i Shirkuh es retirarien d'Egipte.
 
Shawar havia de pagar cent mil dinars cada any a Amauri, però aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el [[1168]]. Amauri va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de tots sants ([[1 de novembre]]) i va fer una matança indiscriminada dels seus habitants musulmans; això li va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors l'havien ajudat. Al mateix temps Shawar va fer cremar els barris vells del Caire; l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa qui va demanar ajut a [[Nur al-ad-Din Mahmud]] contra el seu visir.
 
El gener de [[1169]] Shirkuh i el seu nebot Saladí van entrar al Caire i Saladí va executar a Shawar ([[18 de gener]] del [[1169]]). Shirkuh va rebre el càrrec de visir però va morir dos mesos després ([[23 de març]] de [[1169]]) i el va succeir el seu nebot [[Saladí]] (Salah al-Din).
Línia 17:
En una batalla al carrer les restes de l'exèrcit fatimita, i els contingent sudanesos i armenis, foren eliminats. Poc després la ''khutba'' es començava a fer en nom del califa abbàssida ([[1171]]). El califa va morir potser del disgust el [[13 de setembre]] de [[1171]] amb només 20 anys.
 
== Bibliografia ==
* Schlumberger, ''Campagnes du roi Amaury Ier''
* Wiet, ''Précis de l'histoire d'Egypte''
 
{{Inicia taula}}
Linha 22 ⟶ 25:
{{Finalitza taula}}
 
{{ORDENA:Al-Adid Fatimita}}
== Bibliografia ==
 
* Wiet, ''Précis de l'histoire d'Egypte''
* Schlumberger, ''Campagnes du roi Amaury Ier''
 
 
{{ORDENA:Al-Adid Fatimita}}
[[Categoria:Califes fatimites]]