Aleksandr Koltxak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra paràmetres plantilla infotaula biografia militar. Vegeu VP:Adaptació plantilles |
m Corregit: cossacs > cosacs |
||
Línia 50:
"El govern provisional de Siberia s'ha acabat. El Consell de Ministres, dipositari de tot el poder, m'ha investit a mi, l'almirall Aleksandr Koltxak, amb aquest poder. He acceptat aquesta responsabilitat en les excepcionalment difícils circumstàncies de guerra civil i de completa desorganització del país, i ara faig saber que no seguiré pas ni el camí dels reaccionaris ni el camí mortal de les lluites de partit. El meus principal objectius són l'organització d'una força de combat, l'enderrocament del [[Consell de Comissaris del Poble|bolxevisme]] i l'estabilment de la llei i l'ordre, per tal que el poble rus pugui ser capaç d'elegir una forma de govern d'acord amb els seus desitjos i per dur a terme els nobles ideals de llibertat. Us crido a vosaltres, ciutadans, a unir-vos i sacrificar-ho tot, si cal, en la lluita contra el bolxevisme".
Els dirigents de la facció [[Social-Revolucionaris d'esquerra|esquerrana dels socialrevolucionaris]], que van rebutjar Koltxak i cridaren a assassinar-lo, provocaren una petita revolta a Omsk el [[22 de desembre]] de [[1918]], aviat sufocada pels [[Cosac del Don|
Segons la Regulació núm 428, titulada ''Sobre els perills per l'ordre públic a causa dels vincles amb la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolta Bolxevic]]''. decretada l'11 d'abril de 1919 i publicada al diari ''La Gaceta d'Omsk'' (núm 188 del [[19 de juliol]] de [[1919]]), es podía condemnar a cinc anys de presó a tota persona considerada perillosa per a l'ordre públic arran dels seus vincles, de qualsevol mena, amb els bolxevics. Si algú tornava clandestinament de l'exili, se li podia imposar una pena d'entre quatre i vuit anys de treballs forçats. A més, l'empresonament, els treballs forçats o la pena de mort els podien decretar tribunals militars sense necessitat de dur a terme cap mena d'investigació judicial.
| |||