Diferència entre revisions de la pàgina «Foca monjo del Mediterrani»

Segons discussió anterior, "estat espanyol" es fa servir en referència a l'Estat com a entitat política, no al seu àmbit geogràfic
(Segons discussió anterior, "estat espanyol" es fa servir en referència a l'Estat com a entitat política, no al seu àmbit geogràfic)
La '''foca monjo del Mediterrani''' o '''vell marí'''<ref>[[Joan Coromines]] escriu '''bellmarí''' fent-lo derivar del llatí VITULUS MARINUS a través del mossàrab, però aquesta opinió no és compartida per [[Joan Veny]], que documenta la forma no sincopada ''vedell marí'' http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000185%255C00000069.pdf|</ref> (''Monachus monachus'') és una espècie de [[foca]] caputxina (gènere ''Monachus''). Es tracta d'una espècie amenaçada en perill d'extinció, de la qual se suposa que queden menys de 500 individus.
 
L'àrea de difusió comprenia antigament tot el [[Mediterrani]], el [[mar Negre]] i les costes atlàntiques d'[[Espanya]], [[Portugal]], el [[Marroc]], [[Mauritània]], [[arxipèlag de Madeira|Madeira]] i les [[Canàries]]. Durant el [[segle XX]], el seu hàbitat s'ha reduït considerablement i actualment només sobreviuen algunes colònies a [[Grècia]], a les illes de la costa de [[Croàcia]], a [[Turquia]], a les illes [[Chafarinas]], a [[Madeira]], al [[Marroc]] i a [[Mauritània]]. L'any [[1992]], fou abatuda una femella a les [[Chafarinas|illes Chafarines]] i durant uns anys es va creure que, d'aquesta espècie, a tot l'estat espanyol només en quedava un exemplar, un mascle anomenat Peluso, a qui posteriorment també es va perdre la pista.
 
El vell marí és una espècie costanera que pot allunyar-se bastants quilòmetres a la recerca d'aliment. Actualment, ocupen costes rocalloses poc alterades i amb nombroses coves que utilitzen per a descansar i donar a llum les seves cries. Antigament, les colònies també se situaven en platges sorrenques. D'adults, assoleixen des de 80 cm a uns 2,4 m de longitud i arriben als 320 kg de pes, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles. El seu pelatge és marró o gris fosc, amb el ventre una mica més pàl·lid. Les cries acostumen a néixer cap a la tardor i entren a l'aigua unes dues setmanes després.
285.125

modificacions