Diferència entre revisions de la pàgina «Penya-segat»

2.245 bytes afegits ,  fa 5 anys
 
El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les [[Torres del Trango]], en la serralada del [[Karakorum]] ([[Pakistan]]), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza en [[Kaulapapa]], [[Hawaii]].
 
== Paisatge ==
[[Fitxer:Caldera de Santorí - penya-segats.JPG|thumb|320px|dreta|Caldera de Santorí - penya-segats]]
El paisatge de penya-segat es veu condicionat per tot un seguit de variables:
 
* La part del penya-segat que es troba en contacte amb el [[mar]] es veu molt condicionada per les [[onades]]. Per una banda, les onades, al impactar-hi, causen que no hi pugui aparèixer [[vegetació]]. Com a molt s’hi pot trobar ''trottoir''. Per altra banda, l'impacte de les onades a la base dels penya-segats també genera un efecte erosiu que comporta el retrocés del penya-segat envers el mar. L'espai que ha retrocedit el penya-segat pot acabar comportant, durant la marea baixa, l'aparició d'una [[plataforma d'abrasió]].
 
* A la paret del penya-segat és complicat arrelar-hi. És una part del penya-segat que rep molta sal i, aquest factor, afegint-hi el pendent del propi penya-segat, provoca que només hi pugui créixer vegetació en alguns petits replans, diàclasis... La vegetació que s’hi pot trobar són plantes [[rupícoles]], [[halòfiles]] i, sí que estan orientades cap al sud, també [[xeròfiles]]. Algunes de les més comunes són el [[fonoll marí]] (''Crithmum maritimum''), el [[limònium]] (''Limonium sp'') i la [[camforada]] (''Camphorosma monspeliaca''), totes tres de la comunitat del fonoll marí. Solen aparèixer-hi plantes [[Endèmica|endèmiques]]. El pendent del penya-segat, però, no només condiciona l'establiment d'una determinada tipologia de vegetació, sinó que també dificulta la colonització d'aquest per part dels humans. Tot i això, els éssers humans han demostrat ésser capaços de saber aprofitar la gran riquesa biològica que ofereixen aquesta tipologia d'espais.
 
* A la part plana del penya-segat, els nivells de sal ja són força més baixos i l'amplada del sòl és més gran. Aquests factors contribueixen que, en molts casos, s'hi puguin trobar plantes pròpies dels [[bosc|boscos]], [[Màquia|màquies]] i [[Brolla|brolles]] mediterrànies. La majoria d'aquestes plantes són xeròfiles. En aquesta ocasió, el pendent també hi juga un paper determinant, ja que la seva absència facilita la colonització d'aquesta part del penya-segat per part dels éssers humans.
 
== Referències ==
59.083

modificacions