Diner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'moluscs' per 'mol·luscs'
Línia 63:
|editor=[[Naked Capitalism]]}}</ref><ref>David Graeber: Debt: The First 5000 Years, Melville 2011. Cf. http://www.socialtextjournal.org/reviews/2011/10/review-of-david-graebers-debt.php</ref> Quan l'intercanvi o barata ocorria normalment era entre estranys o enemics potencials.<ref name="Graeber, David pp. 153-154">{{ref-llibre|autor=[[David Graeber]]|títol=Toward an anthropological theory of value: the false coin of our own dreams|url=http://books.google.com/books?id=uo8tttilAlQC&pg=PA153|consulta= 10 febrer 2011|any=2001|editorial=Palgrave Macmillan|isbn=978-0-312-24045-5|pàgines=153–154}}</ref>
 
Moltes cultures de tot el món amb el temps van desenvolupar l'ús del [[diner mercaderia]]. La llista de materials que podrien ser utilitzats per qualsevol funció d'intercanvi és gairebé infinita. En veritat, podem estalviar, intercanvi, com en qualsevol assumpte. Per compres petites, històricament s'ha utilitzat com a mitjà d'intercanvi objectes fàcils de transportar i sense valor intrínsec real, però sense arribar a ser diner real. Com a mitjans de canvi que la humanitat ha utilitzat podem citar materials com la [[pedra]], la [[sal de cuina]], [[Conquilla|conquilles]], [[llavor]]s de [[cacau]], [[pell]]s d'[[animal]]s, [[Fulla|fulles]] de [[te]], [[destral]]s [[Metall|metàl·liques]], etc. Els diners basats en objectes van subsistir fins a finals del [[segle XIX]] (la sal al Tibet, les conquilles de [[cauri]] (''[[Cypraea moneta]]'') a la Xina, el [[tevau]] a les [[Illes Salomó]], l'Índia i l'Àfrica ...) i va tornar a aparèixer esporàdicament quan hi ha hagut una escassetat de diners, especialment durant els períodes de desordre i pobresa, com el paquet de cigarrets a Alemanya poc després de la guerra. Aquests fenòmens no són només anecdòtics sinó que posen en relleu la necessitat d'un mitjà d'intercanvi.
 
=== Les unitats de compte no circulants ===