Comtat de Girona: diferència entre les revisions

El '''comtat de Girona''' fou un dels [[Comte|comtats]] que es constituí al sud del [[Pirineu]] després de la conquesta [[francs|franca]] del territori l'any [[785]]; formà part del territori denominat [[Marca Hispànica]] i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la [[Gòtia]]. Va ser governat pels [[comtes de Girona]] que molt sovint foren també [[comtes de Barcelona]].

Els orígens del comtat es troben en la reorganització del territori que es dugué a terme per part del poder carolingi després que el [[785]], la ciutat de [[Girona]] es rebel·lés contra el domini [[àrab]] i es lliurés als [[francs]]; aleshores, fou nomenat comte de Girona un noble d'origen [[visigot|got]] de nom [[Rostany]]. Aquest primitiu comtat de Girona anava des de la [[Mar Mediterrània]] fins al [[massís del Montseny|Montseny]] i [[la Tordera]] per la banda de ponent i les muntanyes d'[[Osona]] o les [[Guilleries]] per nord-oest, incloent-hi els ''[[pagi]]'' de [[comtat de Besalú|Besalú]] i [[comtat d'Empúries|Empúries]].

En formar-se les nissagues comtals després de la fi del poder carolingi, el comtat de Girona fou regit pels [[comtes de Barcelona]], amb els dominis patrimonials dels quals aviat es fusionà. Les excepcions es troben en els noms de [[Guifré I de Girona]] i [[Otger]], independents del casal barceloní.