Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
|||
Línia 84:
Alejandro Pidal y Mon va morir el 19 d'octubre de 1913 a Madrid. La família no va voler traslladar el cadàver al Palau del Congrés, com es feia habitualment amb els seus presidents. Se li van tributar honors de capità general de l'Exèrcit i la comitiva fúnebre va partir del seu domicili del carrer Fernando el Santo a l'església de San José al [[Carrer d'Alcalá]] i d'allí a la [[estació de Príncipe Pío]] per ser traslladat a [[Astúries]], on va rebre sepultura en [[Covadonga]]. El 25 va tenir lloc una sessió necrològica al Congrés dels Diputats amb intervencions dels diputats Maura, [[Vázquez de Mella]], Azcárate i Suárez Inclán.
A més del llibre sobre [[Sant Tomàs]],{{text imprecís|data=gener de 2016}} Alejandro Pidal només va publicar una altra obra extensa, ''El triunfo de los Jesuitas en Francia'' (1880). La resta de la seva producció són articles de premsa, conferències i discursos parlamentaris, molts d'ells publicats de forma independent.
== Altres càrrecs ==
| |||