Paviment hidràulic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
 
== Història ==
Les primeres referències són de [[1857]] si bé la seva consolidació com a producte alternatiu a la pedra natural, ([[marbre]] principalment), fou a l'[[Exposició Universal]] de [[París]] de [[1867]] en què l'empresa Garret, Rivet i Cia. ho presentava com un tipus de rajola que no requeria cocció sinó que es consolidava mitjançant premses.
 
A l'àrea de Barcelona va haver-hi fàbriques destacables com "M. C. Butsems", "Orsola, Solà i Cia.". "Munner i Boada", "La Catalana", "Mosaics Martí" (que encara fabrica mosaic hidràulic) i "Teòtim Fortuny", però la més important i amb major presència a les edificacions [[modernista|modernistes]] del moment va ser '''Escofet, Fortuny i Cia. S. en C.''', més tard anomenada Escofet, Tejera i Cia. S. en C., E. F. Escofet i Cia. S. en C., Fill d'E. F. Escofet, S. en C. (més endavant S.A.), fundada el [[1886]] i que va fabricar per a tota Espanya i Amèrica.<ref>[http://www.ipc.uji.es/web_ipc/es/ch14.htm catàleg de fabricants de mosaics i rajoles]</ref> En l'actualitat l'empresa continua en actiu sota el nom "Escofet 1886 S.A". però ja no fabrica mosaic hidràulic. Sitges també va ser una de les ciutats pioneres en la fabricació de rajoles hidràuliques, gràcies a la fàbrica cimentera de Vallcarca, propietat de Carles Butsems i Josep Fradera. L'empresa s'hi va instal·lar l'any 1903 per aprofitar la naturalesa geològica del [[massís del Garraf]], que té forma [[calcària]] i, per tant, és idònia per a la fabricació de ciment.<ref>{{ref-web|url=http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/vilassar-de-dalt-acull-la-mostra-%E2%80%9Ccatifes-de-ciment-el-mon-de-la-rajola-hidraulica%E2%80%9D|consulta=18 setembre 2015|títol=Vilassar de Dalt acull la mostra "Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica"|obra=web|editor=[[Diputació de Barcelona]]}}</ref>