Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Commonscat}} de wikidata |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
| next = [[Orde d'Isabel la Catòlica]]
}}
[[Fitxer:Badge of the Order of Maria Louisa with ribbon.jpg|thumb|210px]]▼
==
L'
[[Fitxer:Maria Luisa de Parma1.jpg|thumb|225px|La [[Maria Lluïsa de Parma|reina Maria Lluïsa]], per [[Anton Raphael Mengs]] ([[1765]]).]]▼
▲[[Fitxer:Maria Luisa de Parma1.jpg|thumb|225px|La [[Maria Lluïsa de Parma|reina Maria Lluïsa]], per [[Anton Raphael Mengs]] ([[1765]])
En 1796 el rei va elevar l'Orde a dignitat nobiliària, concedint a les seves posseïdores i als seus cònjuges el tractament protocol·lari d'[[excel·lència]], equiparant-les a la [[Grandesa d'Espanya]] i als cavallers Grans Creus de l'Orde de Carles III. Posteriorment, durant el curt regnat de [[Josep I Bonaparte|Josep I d'Espanya]], va signar un decret de 18 de setembre de 1809 dissolent totes les ordes militars, inclosa la femenina de Maria Lluïsa, exceptuant únicament l'[[Orde del Toisó d'Or|Insigne Orde del Toisó d'Or]], però aquestes mesures es van anul·lar lògicament després de la seva expulsió d'Espanya i la restauració borbònica. Les reines successives van heretar al seu moment les prerrogatives de la reina fundadora de l'Orde i es va instaurar el costum que fos l'actual reina d'Espanya la que exercís la governació de l'Orde.
En un Reial decret de 28 d'octubre de 1851 es van establir uns requisits fiscals annexos a aquesta condecoració consistents en el pagament d'uns drets d'ingrés de 3.000 rals amb un termini de tres mesos per abonar-los o renunciar a la concessió. També es va incloure en el protocol de concessió la preceptiva autorització del Consell de Ministres i la seva publicació en la [[Gaseta de Madrid]] (
[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], pel seu Reial decret de 28 de novembre de 1878, va declarar que les Dames Nobles podrien usar sobre el costat esquerre del pit, la creu de l'Orde penjant d'un llaç de cinta igual a la Banda, amb vestit alt i encara amb un altre de major etiqueta, sempre que l'acte no requereixi per la seva importància l'ús de la Banda en la forma prescrita en els estatuts de l'Orde.
El decret republicà de 24 de juliol de 1931, sense referir-se expressament a aquesta Orde, la va abolir de fet com a institució oficial. Però tant [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], fins a gener de 1941, com el seu fill [[Joan de Borbó i Battenberg]], [[Comtat de Barcelona|comte de Barcelona]], van atorgar algunes bandes d'aquesta Orde a princeses de la seva família; aquest últim a les seves filles les [[infanta|infantes]] [[Pilar de Borbó i Borbó|Pilar]] i [[Margarida de Borbó i Borbó-Dues Sicílies|Margarida]], per commemorar els seus divuit anys. També li va ser concedida a [[Sofia de Grècia]] en convertir-se en [[Príncep d'Espanya|Princesa d'Espanya]] pel seu matrimoni amb el futur [[Joan Carles I d'Espanya]] en 1962 i la va lluir en la seva cerimònia de proclamació el 22 de novembre de 1975.
En l'actualitat i en virtut dels estatuts vigents es conserva una única categoria: Dama Noble i el nombre roman limitat a 30 titulars, excepte voluntat expressa dels reis. Després de la renúncia de Joan de Borbó als seus drets dinàstics el [[14 de maig]] de [[1977]], durant tot el regnat de Joan Carles I, no s'han produït nous nomenaments. Encara que formalment es manté en vigor pot considerar-se que
== Insígnia ==
La seva insígnia es descriu en el segon article dels seus estatuts, i consisteix en una banda realitzada en tela de moaré, de seda i cotó, composta per tres franges verticals: la central blanca i les dos laterals habitades; la seva amplària és la meitat que la de les bandes
Es col·loca terçada des de l'espatlla dreta fins al costat esquerre, i d'ella penja una creu de vuit puntes d'or, en el centre del qual es localitza dins d'un oval la imatge de [[Ferran III de Castella|
L'exergo de l'oval central i les vores dels braços de la creu estan decorats amb esmalt morat, i l'interior dels aquests braços d'esmalt blanc. Als espais entre els braços de la creu, apareixen dos lleons i dos castells contraposats, units entre si per una petita cadena. El conjunt de la creu penja d'una corona de llorer, daurada o verd, segons els casos. En el revers, la xifra de Maria Lluïsa i, envoltant-la, la llegenda «Real Orden de la Reyna María Luisa».
Linha 51 ⟶ 53:
== Patronat i festivitats ==
El patronat de l'
== Concessions ==
Les dones agraciades amb aquesta distinció la rebien en una cerimònia d'investidura oficial descrita en els estatuts, que transcorria a les habitacions privades de la reina en el Palau Reial, però que en cas de malaltia o impediment greu podien rebre-la als seus propis domicilis, lliurada per algun representant de la reina.
Han obtingut aquesta distinció innombrables personalitats d'Espanya i de molts països de tot el món i continua sent una de les més grans mercès que pot concedir la monarquia espanyola a les dones pel que significa de reconeixement als seus «serveis, penyores i qualitats».
== Bibliografia ==
*
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
Linha 72 ⟶ 73:
{{Condecoracions d'Espanya}}
[[Categoria:Condecoracions d'Espanya]]
| |||