Ignasi I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Sant
| nom = Sant Ignasi de Constantinoble
|nom secular =Ἰγνάτιος, nascut Νικήτας, ''Nikétas''
|imatge=Hagia Sophia Constantinople 2007 (28).JPG
|imagesize=300px
|peufoto=Mosaic amb Ignasi I de Constantinoble a la Basílica de Santa Sofia
|fets destacables=Patriarca de Constantinoble (846-858 i 869-877), fill de l'emperador [[Miquel I de Bizanci]]
|títols = [[bisbe]]
|data de naixement=ca. [[797]]
|data de mort = [[23 d'octubre]] del [[877]]
|lloc de naixement = [[Constantinoble]]
|lloc de mort =Constantinoble
|enterrat a=Monestir de Satyros (Tessalònica)
|festivitat = [[23 d'octubre]]
Línia 16:
|iconografia=Com a bisbe
|lloc de pelegrinatge=
|data de canonització=Antiga
|patronatge=
}}
'''Ignasi I''' '''Ignasi de Constantinoble'''
== Biografia ==
El seu nom original fou Nicetes ({{polytonic|Νικήτας}}) i era fill de l'emperador [[Miquel I Rangabé]] i de [[Procòpia]], filla de l'emperador [[Nicèfor I]]. Durant el regnat del seu pare ([[811]]-[[813]]) fou comandant dels [[Icanates]] o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Quan [[Lleó V de Bizanci]] va deposar el seu pare, els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos ({{polytonic|Φάρος}}) i encara que se'ls respectaren les vides, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys).
Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de [[Metodi I de Constantinoble]], també partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers [[846]] o [[847]]) amb el suport de l'emperadriu [[
Després de ser consagrat Ignasi va demanar a [[Gregori Asbestes]], bisbe de [[Siracusa]] que en aquell moment era a Constantinoble, d'absentar-se, ja que estava sota acusació, i això va provocar l'enemistat amb aquest bisbe que li va portar força problemes. També l'emperador Miquel III li va perdre el respecte i el seu favorit [[Gril·le]] el va maltractar sovint, i va quedar en mala posició quan Teodora va ser expulsada per influència del cèsar [[Bardas]]. Es va negar a la petició de l'emperador de fer monges la seva mare i les seves germanes contra la seva voluntat.
Linha 34 ⟶ 33:
Bardas fou acusat d'incest amb la dona del seu propi fill i va refusar les amenaces d'excomunicació del patriarca. Quan aquest va portar a terme la seva amenaça, Bardas va expulsar a Ignasi de l'església acusat de transgressor i corrupte i va fer elegir a [[Foci]] (''Photius'') el [[858]], elecció que hauria estat irregular i portada a terme per seglars i alguns bisbes. El senat va donar l'acord a la destitució i fins i tot els llegats de Roma que en aquell moment eren a la capital bizantina. L'acord fou que Ignasi seria ben tractat però sembla que això no es va complir per pressions de Gregori Arbestes, protector de Foci. Ignasi fou pressionat per signar una declaració de què havia abdicat voluntàriament però es va mantenir ferm.
Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de [[Constantí V]] i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a [[Mitilene]] d'on i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El [[concili de Constantinoble]] ([[859]]) que va seguir va confirmar la seva deposició.
Quan [[Basili el Macedoni]] va pujar al tron després de matar Miquel III, no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el [[867]] i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del [[papa Nicolau I]]. El [[Setè Concili de Constantinoble]] ([[869]]) va ratificar la deposició de Foci i el nomenament d'Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauració d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a un pacte pel que Foci seria restaurat a la seva mort.
Linha 42 ⟶ 41:
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol = [[Patriarca de Constantinoble]]|abans = [[Metodi I de Constantinoble|Metodi I]]|després = [[Foci I el Gran]]
|anys = [[847]]-[[858]]}}▼
{{Filera de successions|
|després = [[
▲|anys=[[847]]-[[858]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Patriarques de Constantinoble}}
| |||