Esglésies de Sant Pere de Terrassa: diferència entre les revisions

AEn nivelltermes geològicgeològics, el conjunt anomenat de Sant Pere d'Ègara es troba situat ena la plataforma superior d'un [[esperó]] de roca format per la confluència dels [[Torrent de Vallparadís|torrents de Vallparadís]] i [[Torrent de Monner|Monner]]. Amb l'objectiu d'estudiar el conjunt eclesiàstic, al llarg de la seva història s'hi han realitzat diverses intervencions arqueològiques. La particularitat de la superfície, així com la pluralitat d'de les intervencions, han dificultat històricament la interpretació estratigràfica de les estructures documentades, tot i existir-ne planimetria al respecte.

* '''[[Joan Arnella i Torrent]]''' (1611-1639): Arnella, mossèn de Sant Pere, va encetar diverses tasques amb l'objectiu de recuperar una mica l'esplendor del conjunt eclesiàstic, malmès des de la pèrdua de la parroquialitat el 1601. Juntament amb el pare Diago,<ref>DIAGO, Francisco, ''Historia de los victoriosíssimos antiguos Condes de Barcelona''</ref> fou dels primers ena relacionar l'antiga Seuseu d'Ègara amb el conjunt monumental. Entre les seves intervencions destaquen la de l'església de Santa Maria, l'any 1611; l'ampliació de la casa del diaca, l'any 1616; les obres de l'església de Sant Miquel, que afectaren bàsicament la façana sud i una part de les teulades; la construcció de les voltes de plec de llibre, els anys 1616-1622; i la clausura de la cripta localitzada sota l'absis de Sant Miquel, l'any 1618. MencionaMossèn Arnella menciona la conservació del mur que existia entre l'església de Santa Maria i la de Sant Miquel, i que servia de separació de l'espai parroquial de la canongia de Sant Ruf, a l'entorn de l'església de Santa Maria, el qual va ser enderrocat l'any 1613. Ara, després dels treballs d'investigació, sembla clar que aquest mur corresponia a la façana nord de la catedral egarenca, de la qual resten encara indicis de conservació a l'angle nord-oest del braç nord de l'església romànica de Santa Maria, i part de la seva prolongació cap a l'oest.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=17}}

* '''[[Fèlix Torres i Amat]]''' (1818): Gràcies al finançament del terrassenc [[Joaquim Sagrera|Joaquim de Sagrera]], mossèn Torres i Amat va començar una recerca arqueològica amb l'objectiu de localitzar una segona església sota l'edifici de Sant Miquel, ja que la memòria popular mantenia viva la creença de la seva existència, excavant entre les vuit columnes. No existeix documentació detallada sobre què hi van trobar a, sota de les rajoles. El que sí que van trobar va ser l'antic accés a la cripta existent sota l'absis, tapiat per mossèn Arnella.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=17-18}}

* '''[[Francesc de Paula del Villar i Carmona]]''' i '''[[Lluís Muncunill]]''' (1895-1896): El 1895 es van dur a terme unes obres de reforma de Sant Pere i el seu entorn més immediat, com les construccions afegides entre el braç sud i Sant Miquel, enderrocanti es van enderrocar ''les cases del campaner i del diaca'', ique deixaven a deixantla vistvista l'edifici romànic i l'absis trilobulat. En extreure el retaule barroc van descobrir l'existència de l'antic retaule de pedra i les restes d'un paviment.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=18}}

* '''[[Puig i Cadafalch|Josep Puig i Cadafalch]]''' (1906-1933): El 1889 l'arquitecte va publicar una monografia sobre el conjunt que li va donar repercussió internacional a les esglésies, fet que va despertar un nou interès enper continuar la recerca. Puig i Cadafalch pensava que Sant Miquel tenia la funció de [[baptisteri]], i el 1906 va encetar un nou període d'excavacions i que van servir, -al seu parer-, per confirmar la seva teoria. Els treballs de reconstrucció i rehabilitació es van allargar fins al 1929. També va dirigir el desmantellament del cementiri parroquial l'any 1917.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=19-23}}

* '''[[Jeroni Martorell]]''' (1939-1951): El 1939, Martorell va rebre l'encàrrec de reparar i condicionar l'església de Sant Pere. Els treballs se centraren en l'enjardinament del conjunt i la construcció d'un mur de tanca. El 1947 també va rehabilitar l'interior de Santa Maria.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=23}}

* '''[[Salvador Alavedra i Invers]]''' (1959): VaAlavedra va aprofitar les obres d'urbanització del carrer Major de Sant Pere, la Plaçaplaça del Rector Homs i el carrer de la Rectoria per a realitzar una intervenció arqueològica, que vanva demostrar que no només el Conjuntconjunt episcopal disposava de restes arqueològiques, sinó també el seu entorn proper, abastantque abastava una cronologia que va dde l'època ibèrica a la romànica.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=25}}

* '''[[Jordi Ambròs]]''' (1975-1980): El [[Ministeri de Cultura d'Espanya|Ministeri de Cultura]] va patrocinar tres campanyes d'intervenció a les teulades de les esglésies, que van permetre descobrir el paviment de picadís original a Sant Pere i una part de l'absidiola central de l'absis. En la restauració de Santa Maria es van poder identificar les diverses etapes constructives, i es va deduir que el volum de la nau central era l'original.

* '''[[Antonio Moro]]''' (1982-1988): Un temporal de pluja, el 1982, va descobrir uns enterraments fins alen aquell moment desconeguts, que va provocar una posterior intervenció posterior el 1987, amb motiu de la urbanització del carrer de la Rectoria,. Aquests enterraments permeten de nou analitzar tota l'estratigrafia de l'evolució del conjunt, des dde l'època ibero-romanaiberoromana fins aal temps de la sagrera de Santa Maria.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=26}}

* '''Pla director''' (1995-1997): LesAmb les darreres grans intervencions, que es van iniciar el 1995, ies vanva permetrepoder determinar que les esglésies de Sant Pere de Terrassa conserven i són hereves d'un conjunt episcopal complex, aixídel comqual encara es conserven importants restes. També van permetre millorar la informació sobre les fases constructives i relacionar els edificis entre síells.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=26-27}}