Mort accidental d'un anarquista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Inchiesta_Pinelli.png|thumb|Reconstitució de la mort de Pinelli]]
'''Mort accidental d'un anarquista''' és una obra de [[teatre]] [[sàtira|satirico]][[política]] de [[Dario Fo]] que va estrenar l'any [[1970]] en una antiga fàbrica a [[Varese]], amb el seu grup de teatre "[[La Comune]]".<ref name=fo>Dario Fo, ''Mort accidental d'un anarquista'', traducció de Guillem J. Graells Andreu. Editorial Proa. ISBN 9788482565460 </ref> És l'obra més traduïda i més representada del seu autor,<ref name=carla>Pròleg de Carla Matteini a una nova versió revisada de la traducció en castellà, feta per ella mateixa: Dario Fo, ''Muerte accidental de un anarquista'', 2001 {{
En [[català]], va ser estrenada l'any 1981, a Barcelona, fent gira aquell mateix any a València, Palma i una seixantena més de municipis. La dirigia Pere Planell i la protagonitzava [[Josep Minguet]], en el paper de boig-sospitós-jutge-bisbe-senyor amb barba. Completaven el repartiment [[Jordi Bosch i Palacios]] com a comissari, Carme Callol com a periodista i Carles Sales, Pep Muñoz i Enric Arredondo de policies. L'any següent, el mateix equip la va estrenar en castellà per primer cop a Espanya, a la Sala Olimpia de Madrid. L'any 1992, [[Paco Morán]] protagonitzava una altra posada en escena d'aquesta obra, en castellà i dirigida per Ángel Alonso, que es va presentar al teatre Borràs de Barcelona.▼
▲En [[català]], va ser estrenada l'any 1981, a Barcelona, fent gira aquell mateix any a València, Palma i una seixantena més de municipis. La dirigia Pere Planell i la protagonitzava [[Josep Minguet]], en el paper de boig-sospitós-jutge-bisbe-senyor amb barba. Completaven el repartiment [[Jordi Bosch]] com a comissari, Carme Callol com a periodista i Carles Sales, Pep Muñoz i Enric Arredondo de policies. L'any següent, el mateix equip la va estrenar en castellà per primer cop a Espanya, a la Sala Olimpia de Madrid. L'any 1992, [[Paco Morán]] protagonitzava una altra posada en escena d'aquesta obra, en castellà i dirigida per Ángel Alonso, que es va presentar al teatre Borràs de Barcelona.
==Context==
[[Fitxer:Giuseppe_Pinelli.jpg|thumb|Un ferroviari anarquista a finals dels anys 60]]
El tema de l'obra gira a l'entorn d'una notícia sortida als diaris, segons la qual uns testimonis han vist caure un home des de dalt, probablement des d'una finestra de l'edifici, i ha mort en impactar amb el terra. Els mitjans van dir que havia caigut i que es tractava d'un terrorista. L'autor, en el pròleg, explica que s'havia inspirat en uns fets antics que havien ocorregut a Nova York durant els anys 20, i que actualitzar-los posant-los fictíciament en l'actualitat i al mateix país és un recurs dramàtic utilitzat per diversos autors per a fer reflexionar des d'un altre punt de vista.<ref name=fo/>
Linha 18 ⟶ 15:
==Argument==
[[Fitxer:Accidental Death of an Anarchist, The Doon School - 2009.jpg|thumb|''Mort accidental d'un anarquista'', presentada en una escola de l'Índia, el 2009]]
Un home que és arrestat en una
▲Un home que és arrestat en una comisaria de Milà per haver-se fet passar per metge, entre altres coses, es defensa dient que està boig i que pateix d'"histriomania". En un moment en què es troba sol, fulleja uns papers que hi ha a sobre de la taula i es disfressa d'inspector del Ministeri, que va ajudar-los a solucionar el problema de l'anarquista. Sembla que els va ser molt fàcil trobar el terrorista que havia posat una bomba al metro, ja que només hi havia un ferroviari anarquista, i que en l'interrogatori, just després de confessar, va caure accidentalment per la finestra. Però alguns detalls no acaben de quadrar... L'inspector, en presència d'una periodista, els ajudarà a construir una bona història.
L'autor va modificar el final, de manera que actualment l'obra es pot veure amb qualsevol dels dos finals, segons l'elecció de la companyia de teatre o el director.
==Estil==
Es tracta d'una comèdia d'equívocs molt satírica i utilitza de vegades l'humor surrealista (per exemple, quan el comissari explica que va intentar salvar l'anarquista agafant-li un peu i que es va quedar amb una sabata; com el mort duia les dues sabates posades, proposen explicar que l'home tenia tres cames, que es posava un parell de sabates sobre l'altre, etc.). Utilitza recursos i tòpics de la [[Commedia dell'Arte]]. El personatge principal és un [[bufó]] clàssic del gènere del [[clown]] que per mitjà del transvestisme adopta diferents papers. El seu estatus de "boig" li permet dir el que d'altres no dirien. Aquest personatge clàssic del "''fool''" (boig) que diu les veritats, tan present al teatre de Fo, ja era utilitzat, per exemple, per [[Shakespeare]].
La forma de farsa es contraposa amb un tema sociopolític, especialment en el seu moment, de molta actualitat. Els arguments estan explicats de manera detallada, exacta, ordenada i organitzada.
Linha 34 ⟶ 30:
==Referències==
{{
[[Categoria:Obres de teatre]]
| |||