Bucaner: diferència entre les revisions

Un '''bucaner''' —en les llengües [[caribs]], ''bucán'' és la reixeta o trama de fusta utilitzada perpels ahabitats fumarprecolombins ladel carnCarib pelso habitantsAntilles [[precolombí|precolombins]]per defumar lesla carn [[Antilles]]— era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de la [[Hispaniola]], on es troben actualment [[Haití]] i [[Haití|la]] [[República Dominicana]], que es dedicavadedica[[República Dominicana|en]]<nowiki/>a a caçar vaques i porcs salvatges per a ''bucanar'', és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del [[mar Carib]].

Durant el {{segle|XVI|s}} es van establir a la part occidental de l'illa, que havia estat abandonada pels espanyols,castellans i per aventurers europeus, sobretot [[França|francesos]], la majoria de [[Normandia|normands]], que copiaren dels [[amerindi]]s [[arawak]] la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a adobar la pell dels animals caçats per vendre-la als [[Europa|europeus]] de pas.

Quan les autoritats [[EspanyaMonarquia Hispànica|espanyolesde la Monarquia Hispànica]] van fer envair l'illa Hispaniola perquè no pagava impostosimposts a Espanyala Corona castellana, els invasors van exterminar-ne els animals en què esels basavabucaners basaven el comerçseu dels bucanerscomerç i, a més, les autoritats franceses que governaven la Tortugailla van dictar-hi lleis en contra; molts d'ellsdels habitants es van anar a establir a l'[[illa de la Tortuga|illa de La Tortuga]] i es van afegir als [[filibuster]]s per dedicar-se a la [[pirateria]], sobretot contra els espanyolscastellans.

Al llarg dels segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] el l'ús d'aquest terme va alternar amb el de ''[[filibuster]]''. Tot i que se sol considerar que els bucaners són els antecessors dels filibusters i que aquests aparegueren quan aquells es feren bandits, habitualment aquest terme i ''pirata'' són emprats com a sinònims. Se'n va generalitzar l'ús, sobretot a partir de la publicació de l'obra d'[[Alexandre Olivier Exquemelin|Exquemelin]] el 1678 i és el d'ús més corrent als països anglosaxons per a designar els pirates, i reservenreservaren la paraula ''filibuster'' (amb una accepció que va començar a tenir al segle XIX) per fer referència a aventurers polítics en països sudSud-americans. Així com els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven pas les activitats en terra ferma ni el pillatge.

El [[monopoli]] del comerç que imposava Espanyala monarquia Hispànica a les seves colònies feia que aquestes no poguessin proveir-se dels productes manufacturats que necessitaven, entre altres raons, a causa de l'estancament de la societat espanyolahispànica de l'època, que no havia desenvolupat una classe burgesa que basés la seva riquesa en el comerç i laela manufactura de productes. EspanyaLa Monarquia Hispànica estava immersa en les guerres europees de religió centre-europees i la major part de les riqueses que provenien de les Amèriques eren destinades a pagar els comerciants i intermediaris que subministraven a la monarquia els productes que calien per a mantenir actius els immensos exèrcits de Carles V i del seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] que hi havia guerrejantcombateren per tot el vell continent contra els protestants. Aquests diners vacontribuïren contribuira que esla creésformació d'una societat rica, ambbasada en una economia productiva, en altres països europeus com Holanda i Anglaterra.

L'escassesa de subministraments de peix i d'aliments en general a les colònies espanyolesde la Monarquia Hispànica empenyia els seus habitants a adquirir-ne fora del circuit monopolísticdel monopoli del comerç espanyolque representatrepresentava per la [[Casa de Contractació d'Índies|Casa de Contractació]]. A més, els preus d'aquests mateixos productes s'anaven apujant sense mesura fins al punt que només es podien adquirir a canvi de béns valuosíssimsmolts valuosos. Aquesta situació afavoria que vaixells carregats de productes manufacturats s'aventuressin a acostar-se a les costes americanes a fer-hi negoci. En aquell temps, les més habitades eren les de l'illa de la Hispaniola, on hi havia la capital de les noves terres descobertes, seu de l'autoritat representada per l'[[Audiència de Santo Domingo]]. Aquí hi venien a bon preu els articles que duienhi portaven, alhora que compraven els productes tropicals que s'hi produïen i també els cuirs, ben valorats al vell continent.

Quan un vaixell carregat de productes manufacturats s'apropava a la costa de la Hispaniola, especialment a la part occidental, corria la veu per tots els poblats i ràpidament els seus pobladors es concentraven a rebre'l els seus habitants carregats de mercaderies per a fer-ne barata amb els comerciants del vaixell.

Els cuirs eren els productes més demanats pels contrabandistes. El comerç il·legal va florir de tal manera que es van establir magatzems en llocs estratègics, prop de la costa, per als productes d'intercanvi. Cap a finals del {{segle|XVI|s}}, el comerç al marge del monopoli legal era exercit per holandesos, anglesos, portuguesos i francesos. Mentre que, a Europa, els catòlics espanyols estaven en guerra contra els protestants, en terres americanes els espanyolscastellans hi tenien relacions comercials. Tan gran era el volum del contraban que, l'any [[1600]], es van recollir més de tres-centes bíblies luteranes entre els habitants de l'oest de l'illa.

L'episodi de les bíblies luteranes va fer reaccionar el govern de la metròpoli. [[Felip III d'Espanya|Felip III]] va determinar, per tal de fer net del contraban, de fer evacuar aquella part de l'illa. Encara que els holandesos, interessats a mantenir l'abundós comerç que tenien amb els habitants d'aquesta part de l'illa, els havien promès de donar suport a les negatives d'evacuació, quan molts habitants d'aquelles terres es van revoltar contra l'ordre de desallotjar-les, no van rebre cap ajut d'Holanda i la part occidental de l'illa de la Hispaniola va ser finalment evacuada pels seus habitants. L'any [[1606]] un terç de l'illa estava desert. Hi va restar molt de bestiar vagant pels camps, la població del qual va anar augmentant desmesuradament.

A l'illa de Sant Cristòfol o Saint Kitts, s'hi havien establert uns quants colons francesos i anglesos. Després d'uns quants anys de convivència més o menys pacífica entre uns i altres, l'any [[1629]] una armada espanyolacastellana comandada per l'almirall [[Fadrique Álvarez de Toledo i Mendoza|Fadrique de Toledo]] va atacar l'illa i en va expulsar els colons. Els francesos van poder-ne fugir amb uns quants vaixells que, després de passar per diverses illes veïnes, van arribar a la part despoblada de la Hispaniola, on van trobar bones terres de conreu i un gran nombre d'animals sense amo i embordonits. Aquí va néixer la societat bucanera i filibustera.

Els bucaners caçaven els animals i en fumaven la carn per a vendre-la, tal com feien amb el cuir, a qui la volgués comprar. No tenien cap codi ni llei escrita (sí que en tenien els filibusters) i es regien per hàbits o costums. Entre els bucaners no hi havia esclaus, encara que es va instituir la figura del «compromès», algú que s'havia "venut" per un temps determinat, normalment tres anys, a un bucaner. Cada bucaner solia tenir un compromès que treballava per a ell i que vivia en un règim de semiesclavatgesemi-esclavatge, semblant al dels indis de les ''encomiendas''comanadories. Vivien sense lleis ni autoritat.

La fi de la societat dels bucaners va arribar tant pels impediments a les activitats comercials que els posaven des de la Tortuga com per l'exhauriment dels animals que caçaven, causat tant per la sobreexplotació mateixa de la cacera com per les anomenades ''cinquantena,'' grups de cinquanta homes a cavall organitzats pels espanyolscastellans que, armats amb llances, es dedicaven a matar el bestiar errant de l'illa amb la finalitat d'expulsar-ne els francesos que, com els bucaners, havien anat a poc a poc colonitzant la part de l'illa abandonada pels espanyolscastellans. Aquesta part esdevingué més tard [[Haití]].