Lod: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
|||
Línia 20:
Lod és l'antiga '''Lydda''', una ciutat de [[Judea]], que va pertànyer al cananeus (el [[1465 aC]] consta a la llista de les ciutats de [[Canaan]] feta pel faraó [[Tuthmosis III]]), que va passar al jueus i va quedar al territori de la tribu [[Benjamí]], a la plana de Sharon.
La Bíblia diu que fou fundada per Shamed, descendent de [[Benjamí]], i la tribu la va restaurar (junt amb Ono i Hadid) després de la captivitat de Babilònia.
Durant el període selèucida va quedar fora de Judea fins que [[Demetri II Nicàtor]] (147 aC-138 aC i 129 aC-126 aC) la va separar de [[Samària]] i la va donar a Jonatan Asmoneu el [[145 aC]], esdevenint una toparquia de Judea.
Va passar a Roma amb la resta de Judea i Pompeu la va segregar el 62 aC però [[Juli Cèsar]] la va agregar altre cop i va concedir drets als jueus de la ciutat. Fou una ciutat relativament gran, però considerada com a vila. El [[43 aC]] el governador de Síria Cassius, el 44a C, va vendre als seus habitants com esclaus per no haver pagat l'immens tribut imposat, i un altre governador, Quadratus, en temps del emperador [[Claudi]], va executar alguns jueus. Fou incendiada per ''Cestius Gallus'' en el seu camí cap a Jerusalem l'any [[65]], i seguidament ([[66]]) l'esseni Joan va assolir el comandament durant la segona guerra jueva fins que [[Vespasià]] la va ocupar el [[68]]. Després de la destrucció de Jerusalem el [[70]], fou un centre de cultura jueva. [[Sant Pere]] hi hauria curat miraculosament al paralític Enees. Després de la guerra de Bar Kokhba ([[132]]-[[135]]) l'entorn agrícola va quedar malmès i part de la població va marxar però encara van quedar molts jueus.
El [[200]] l'emperador Septimi Sever va establir una colònia romana anomenada '''Diòspolis''' (''Colonia Lucia Septimia Severa Diospolis'') amb els territoris de Lydda i Thamna, però els locals van continuar anomenant-la Lydda o Lodd. La ciutat va participar en la rebel·lió contra l'emperador Gal el [[251]] i fou castigada al no reeixir la revolta. La ciutat i el seu territori es van empobrir i els samaritans van passar a ser majoritaris.
Línia 30:
Les comunitats cristianes van créixer i al segle IV tenia un bisbe i el [[415]] es va celebrar a la ciutat un sínode de bisbes palestins en el que l'heresiarca Pelagius es va penedir per obtenir l'aixecament del càrrec d'heretgia. Justinià hi va construir una església.
La llegenda hi fa néixer a [[sant Jordi]], mort com a màrtir el [[303]] a [[Nicomèdia]] per orde del emperador [[Dioclecià]]. Les seves despulles o almenys el cap foren portats a Diòspolis i enterrats allí, i en temps de [[Justinià I]]
A l'inici del segle V s'hi va celebrar un sínode i diversos bisbes de Lodd van participar en concilis i consten les seves signatures a les actes: [[Aeci]] al [[Primer Concili de Nicea]] (325), Dionisi al de [[Primer Concili de Constantinoble|Constantinoble]] (381),
Segons [[al-Baladhuri]], Lodd fou conquerida per [[Amr ibn al-As]] després de la conquesta de [[Nablús]] i de [[Samària]]. [[Al-Tabari]] diu que va capitular el [[636]] (capitulació de tipus ''sulh'' que concedia l'''aman'' o perdó als habitants els quals conservaven la vida i els béns i la llibertat religiosa contra pagament de la ''[[djizya]]''). Aviat va entrar en decadència davant el creixement de [[Ramla]] com a centre administratiu, econòmic i cultural del [[djun]] de Filastin (l'antiga [[Palestina Prima]]). Ramla havia estat fundada per [[Sulayman ibn Abd al-Malik]] com a nova capital provincial després de descartar a [[Cesarea de Palestina]] que havia estat la capital bizantina i d'un temps en què ho fou Lodd, que fou abandonada per tenir massa població cristiana. Quan Sulayman, germà d'[[al-Walid I]], fou nomenat governador de Palestina, va establir residència a Lodd però immediatament va començar a construir Ramla. Les cases de Lodd foren en part destruïdes per forçar als seus habitants a marxar a Ramla.
| |||