Amalasunta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 38:
La nova regent va iniciar una política de reconciliació entre el [[Regne Ostrogot d'Itàlia]], la població d'origen [[romans|romana]] i els [[bizantins]], per exemple va retornar els béns confiscats als fills de [[Boeci]] i de [[Flavi Simmac]]. Va escollir persones moderades per als alts càrrecs, per exemple el got Tuluin, a qui va confiar el comandament de l'exèrcit. També va dedicar grans esforços per donar al seu fill una educació clàssica romana. Les seves polítiques aviat causaren malestar entre els gots, que començaren a conspirar per acabar amb ella. Conscient del perill, Amalasunta va ordenar executar tres dels principals conspiradors al mateix temps que negociava amb [[Justinià I]] demanant-li asil en el cas que es veiés obligada a fugir d'Itàlia amb el tresor dels ostrogots que segons Procopi era de 2.880.000 [[Sòlid (moneda)|sòlids]] d'or.<ref>[[Procopi]], ''De bello Gothico'' XIII</ref>
Els gots temien que Amalasunta es tornés a casar i eliminés el seu fill de la successió,<ref>[[Procopi]], ''De bello Gothico'' XI</ref>per imposar la seva fe [[arianisme|
Amalasunta va donar suport a la la flota bizantina de [[Belisari]], que estava en guerra contra els [[vàndals]], per a la qual cosa li permeté prendre possessió de la fortalesa de [[Lilibea]] a Sicília, que havia pertangut als ostrogots des de l'any [[500]], per dot d'[[Amalafrida]], la germana del seu pare Teodoric i mare de [[Teòdat]], però que estava casada amb el vàndal [[Trasamund]].
La reapropiació de Lilibea però, no va ser reconeguda per l'emperador [[Justinià I]], qui l'any [[533]] va iniciar negociacions complexes amb el regne dels gots per tractar problemes polítics i qüestions teològiques (la ''teopaschita controvèrsia'') durant les quals Amalasunta s'ocuparia del senador Alexandre, enviat per l'emperador, del confiar el govern d'Itàlia a l'imperi bizantí en el cas que, amb la mort del seu fill Atalaric, llavors greument malalt, les seves relacions amb la noblesa goda li impedissin fer-ho ella.
==Reina d'Itàlia==
| |||