|
'''Sofística''' prové del mot [[Grec antic|grec]] ''sophos'' que significa "'saviesa"' o "'experiència"' en un camp del coneixement. Els filòsofs sofistes de l'[[antiga Grècia]] eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis mitjançant l’ensenyamentl'ensenyament de l’excell'excel·lència o areté. Permetia el domini del llenguatge, la capacitat d’argumentard'argumentar, persuadir, mostrar les implicacions de qualsevol qüestió. [[Protàgores]] és considerat el pare d'aquesta disciplina.
Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc., que consideraven relatius.
El mètode o tècnica d'ensenyament de retòrica que usaven rep el nom d'[[erística|''erística'']].
Partien dels següents supòsits següents:
* La formació de l'individu ho ha d'abastar tot i integrar tots els coneixements.
* El coneixement és un procés que canvia i avança en el temps.
== Evolució del terme ==
El verb ''sophídsesthai'', "'practicar la ''sophía''"<nowiki/>', va sofrir una evolució similar aen l'acabar per entendre's com "a 'enredar"'. La derivació ''sophistés''<ref>Apareix per primera vegada escrita en una oda a Píndaro.</ref> es va donar als Set Savis<ref>[[Isòcrates]] i un breu fragment d'un escrit de [[Aristòtil]] són les úniques fonts per a aquesta afirmació.</ref> en el sentit de "'filòsofs"' i així diu [[Heròdot]] a [[Pitàgores]], a [[Soló]], i als que van fundar el culte [[dionisíac]]. També es deia així als ''mousike'' i als poetes<ref>Aquests complien la funció de mestres en la societat grega.</ref> i, en general, a tots els que exercien una funció educadora. L'ús pejoratiu va començar a prendre forma en el segle V aC, coincidint amb l'extensió de l'ús del terme als prosistes. El moment coincideix amb un increment de les suspicàcies dels atenesos cap als que mostraven una major intel·ligència.<ref>[[Demóstenes]] es lamenta d'haver estat anomenat "entabanador i sofista".</ref> [[Isòcrates]] injuriavaes deplanyia que el terme "hagués caigut en deshonor" i [[Sòfocles]] ho atribueix al fet que els educadors i mestres rebessin una remuneració pel seu treball.<ref> «Aquells que venen la seva saviesa per diners a tothom qui ho desitja, són anomenats sofistes », dirà Sòcrates.</ref> Aquesta és la tesi més estesa en l'actualitat.
No obstant això, era acceptat en la Grècia Antigaantiga que els poetes cobressin pels seus serveis. El menyspreu amb el qual els sofistes eren tractats de vegades no naixia del fet de rebre remuneració en si mateix,<ref>Encara Plató va citar en més de trenta ocasions aquesta circumstància econòmica de manera irònic en les seves obres.</ref> sinó de fer-ho, sobretot, en la formació sobre l'anomenada ''[[areté]]'', l'art de la política i la ciutadania, que incloïa totes les tècniques persuasives per a fer-se un lloc en l'administració de la ''polis''.
== Crítiques ==
[[Plató]] criticava alsels sofistes pel seu formalisme i les seves trampes dialèctiques, pretenent ensenyar la virtut i a ser homehumà, quan ningú des d'un saber purament sectorial, com el del discurs retòric, pot arrogar aquest dret.
La primera exigència d'aquesta '' areté '' era el domini de les paraules per a ser capaç de persuadir alsels altres. "Poder convertir en sòlids i forts els arguments més febles", diu Protàgores. Gòrgies diu que amb les paraules es pot enverinar i extasiar. Es tracta, doncs, d'adquirir el domini de raonaments enganyosos. L'art de la persuasió no està al servei de la veritat sinó dels interessos del que parla. Cridaven aAnomenaven aquest art "conducció d'ànimes". Plató dirà més tard que era "captura" d'ànimes.
Segons alguns autors, no eren, doncs, pròpiament filòsofs. Per als que són d'aquesta opinió, tenien, però, en comú amb els filòsofs una actitud que sí que pot rebre el nom de ''filosòfica'': l'escepticisme i el relativisme. No creien que l'ésser humà fos capaç de conèixer una veritat vàlida per a tots. Cadascú té "la seva" veritat.
En canvi, hi ha qui sosté que sí que eren veritables filòsofs, i que les àcides crítiques de [[Plató]] corresponen a una disputa per un mateix grup de potencials deixebles i a les seves diferències polítiques i filosòfiques.
D'[[Aristòtil]], provindrà també el sentit pejoratiu: sofista és qui utilitza el [[sofisma]] per a raonar. Els més destacats membres de la sofística van ser: [[Protàgores]], [[Gòrgies de Leontins|Gòrgies,]], [[Hipias d'Élide|Hipias]], [[Pròdic de Ceos|Pròdic]], [[Trasímac de Calcedònia|Trasímac]], [[Critias]] i [[Calicles]].
== Notes ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.liceodigital.com/filosofia/socrates.htm Sofistes i Sòcrates].
* [http://www.filosofia.com.mx/index.php?/perse/archivos/los_sofistas/ Els sofistes - Filosofia.com.mx].
| 