Picentins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
→‎Períodes històrics dels picentins: recupecraió de les divisions que consten als llibres d'història
Línia 60:
;Fase I (s.IX aC)
Es caracteritza per la transició de l'[[edat del bronze]] a l'[[edat del ferro]] i això es nota en els objectes trobats a les necròpolis. Mantenien relacions amb membres de la [[cultura apennínica]] i la [[cultura de Villanova|cultura vil·lanovana]]. Feien servir la inhumació, a diferència d'altres cultures contemporànies que practicaven la incineració dels seus morts. En aquesta fase la població estava concentrada a la costa. L'objecte típic de la fase I és el ''kothon'', una petita olla de fang normalment de forma globular aplanada, amb la boca estreta i un sol boc.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase II (s.VIII)
;Fase II (s. VIII): En aquesta fase es desplacen cap al nord (necròpoli de [[Novilara]]). Es caracteritza per un gran desenvolupament de la metal·lúrgia. Són objectes típics: les armilles fetes amb làmines de metall en espiral i els pectorals decorats amb elements simbòlics com la imatge de la barca solar i la figura d'un ànec al mascaró de popa i proa. Alguns objectes de metall són el testimoni de relacions comercials amb l'altra banda de l'Adriàtic: agulles de cosir, fíbules i diversos ornaments femenins.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase III (s.VII-580 aC): S'han trobat objectes d'importació procedents d'Egipte, Síria, Àsia Menor. Són típiques d'aquesta fase les tombes en forma de túmul i les de forma circular, en elles enterraven el carro de combat del difunt (influència oriental). Mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]]. L'objecte més notable és l'[[enòcoa]], feta amb un ou d'estruç. Les representacions de figures humanes i animals son gairebé abstractes. En una tomba s'han trobat proves de l'activitat pesquera.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase III (s.VII-580 aC)
;Fase IV (580 aC- 470 aC): La fase IV se subdivideix en: "Picè IV A" i "Picè IV B". Les característiques típiques del període són: les inscripcions en el seu idioma trobades al sud del seu territori, les escultures gegants de Numana i Capestrano, la gran varietat en elements d'ornamentació femenina, els enigmàtics anells de sis nusos. Un material típic d'aquesta fase és l'[[ambre]] procedent probablement del [[Ruta de l'ambre|Dnieper]]. L'afició dels picentins per l'ambre va fer que els anomenessin "el poble de l'ambre" i alguns han proposat que el seu nom en pugui derivar ja que en llatí la paraula ''pix'' vol dir «ambre», fonemes que també estan presents en la paraula ''pikentes''.
;Fase III (s.VII-580 aC): S'han trobat objectes d'importació procedents d'Egipte, Síria, Àsia Menor. Són típiques d'aquesta fase les tombes en forma de túmul i les de forma circular, en elles enterraven el carro de combat del difunt (influència oriental). Mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]]. L'objecte més notable és l'[[enòcoa]], feta amb un ou d'estruç. Les representacions de figures humanes i animals son gairebé abstractes. En una tomba s'han trobat proves de l'activitat pesquera.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
Les armes són ja totes de ferro, i presenten una gran varietat, cosa rara en els pobles itàlics del mateix període; entre les armes d'atac hi ha una la [[simitarra]] i entre les de defensa un [[Elm (armadura) |elm]] amb relleu en forma de corona d'animal i altres elms de tipus greco-corinti. Continua la producció de pectorals, però en aquesta fase els ornaments són d'influència grega.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase IV (580 aC- 470 aC)
;Fase V (470 aC - inicis del s.IV): La característica dominant d'aquesta fase arqueològica és la importació massiva de [[ceràmica grega]] decorada que, a través del port d'Ancona Numana es va estendre després a tot el territori Picè. En particular, és excepcional la complexitat dels recipients trobats a Numana, amb rica decoració mitològica. Aquesta abundància d'objectes fa pensar que, després de la [[batalla d'Alalia]] (540 aC), tant els [[etruscs]] com els cartaginesos van deixar de ser una nosa per al comerç marítim. Curiosament, una forma de ceràmica àtica era produïda pels grecs, especialment per als picentins, és l'anomenada "plat de peu alt", que alguns arqueòlegs pensen que es va utilitzar per servir olives en els banquets.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase IV (580 aC- 470 aC): La fase IV se subdivideix en: "Picè IV A" i "Picè IV B". Les característiques típiques del període són: les inscripcions en el seu idioma trobades al sud del seu territori, les escultures gegants de Numana i Capestrano, la gran varietat en elements d'ornamentació femenina, els enigmàtics anells de sis nusos. Un material típic d'aquesta fase és l'[[ambre]] procedent probablement del [[Ruta de l'ambre|Dnieper]]. L'afició dels picentins per l'ambre va fer que els anomenessin "el poble de l'ambre" i alguns han proposat que el seu nom en pugui derivar ja que en llatí la paraula ''pix'' vol dir «ambre», fonemes que també estan presents en la paraula ''pikentes''.
;Fase VI (s.IV -inicis del s.III): Aquesta fase dura fins a la [[batalla de Sentinum]] que, des del punt de vista arqueològic dóna per acabada la civilització pròpiament dels picentins. Un esdeveniment fonamental del període va ser l'arribada dels [[sènons|gals sènons]], que van ocupar la part nord del territori i els van influir. Un altre fet que va ajudar a canviar l'equilibri ètnic dels picentins va ser l'arribada dels grecs de [[Siracusa]], que va fundar una colònia a la vora d'Ancona,<ref>[[Plini el Vell]], ''Naturalis historia'', 3, 110-111</ref> la qual va absorbir l'anterior llogaret existent.<ref>Gabriele Gherardi, ''Il cassero sul mare in Tuttitalia, enciclopedia dell'Italia antica e moderna'', vol. "Marche", Florència,ed. De Agostini, p. 87</ref><ref>Rosario Pavia, Ercole Sori, "Ancona", Editrice Laterza, 1990, p. 3</ref> Malgrat aquests factors, la cultura picentina d'aquest període produeix un tipus de recipients de gran originalitat, que és anomenat pels arqueòlegs "ceràmica de l'alt Adriàtic", caracteritzada per figures femenines estilitzades representades de perfil, que recorden algunes expressions d'art modern.
Les armes són ja totes de ferro, i presenten una gran varietat, cosa rara en els pobles itàlics del mateix període; entre les armes d'atac hi ha una la [[simitarra]] i entre les de defensa un [[Elm (armadura) |elm]] amb relleu en forma de corona d'animal i altres elms de tipus greco-corinti. Continua la producció de pectorals, però en aquesta fase els ornaments són d'influència grega.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Segle III aC: L'any [[299 aC]] els romans i els picentins fan una aliança contra els gals,<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita libri'', X, 10</ref> que havien arribat fins als dominis dels romans al nord del Tíber; aquesta aliança servia també als picentins per equiparar forces ja que els seus veïns els [[pretutis]] s'havien aliat amb els [[samnites]]. Anys més tard els samnites van provar de trobar suport en els picentins en la seva lluita contra els romans, però els picetins es van mantenir fidels.{{sfn|Naso|2000|p=271}}<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita libri'', X, 11</ref> Després de la derrota dels samnites per part dels romans a la batalla del Sentinum, els romans van ocupar la costa adriàtica. En el mateix període es van agreujar les tensions entre romans i gals sènnons, conflicte en el què van trobar l'ajuda dels picentins. El domini romà s'estenia llavors al nord i al sud del Picè, els picentins van tenir por de ser absorbits i van trencar el pacte d'aliança. Els cònsols [[Appi Claudi Cras (cònsol 268 aC)|Appi Claudi]] i [[Publi Semproni Sop (cònsol 268 aC)|Semproni Sof]] foren enviats pel senat romà per a sotmetre'ls. Abans de començar la batalla es va produir un terratrèmol i els cònsols ho van interpretar com a un senyal favorable dels déus,<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''Stratagemmata'', I</ref> per això en acabar van erigir un temple a [[Tellus]]<ref>[[Luci Anneu Flor]], ''Epitomae rerum Romanorum'', XVI</ref> i el senat va fer encunyar monedes recordant la victòria. Una part de la població picentina fou deportada: els habitants d'Ortona foren traslladats a prop del llac Fucino,{{sfn|Michetti|1980|p=35}} algunes colònies de ciutadans picentins van marxar a fundar la Marsica,{{sfn|Michetti|1980|p=36}} a la Campània, i molts ciutadans de Fermani van ser portats a Salerno;{{sfn|Naso|2000|p=272}}<ref>[[Estrabó]], "Geografia", 5, 4-12</ref> la resta dels picentins foren parcialment romanitzats, ja que les pròpies ciutats van ser considerades al començament ''civitas sine suffragio'' (268 a.C.), i més endavant ''civitas optimo iure'' ([[241 aC]]). Ascoli Piceno, a diferència de les altres ciutats fou considerada ''civitas foederata'', és a dir, aliada de Roma. No obstant això, per tal de controlar Ascoli, el [[264 aC]] la van vincular a Fermo una colònia de dret llatí.{{sfn|Naso|2000|p=272}}{{sfn|Devoto|1951|p=307}} Ancona, després de la repressió de l'aixecament, va mantenir l'estat de ''foederata civitas'' que ja gaudia.
;Fase V (470 aC - inicis del s.IV)
;Fase V (470 aC - inicis del s.IV): La característica dominant d'aquesta fase arqueològica és la importació massiva de [[ceràmica grega]] decorada que, a través del port d'Ancona Numana es va estendre després a tot el territori Picè. En particular, és excepcional la complexitat dels recipients trobats a Numana, amb rica decoració mitològica. Aquesta abundància d'objectes fa pensar que, després de la [[batalla d'Alalia]] (540 aC), tant els [[etruscs]] com els cartaginesos van deixar de ser una nosa per al comerç marítim. Curiosament, una forma de ceràmica àtica era produïda pels grecs, especialment per als picentins, és l'anomenada "plat de peu alt", que alguns arqueòlegs pensen que es va utilitzar per servir olives en els banquets.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
Curiosament, una forma de ceràmica àtica era produïda pels grecs, especialment per als picentins, és l'anomenada "plat de peu alt", que alguns arqueòlegs pensen que es va utilitzar per servir olives en els banquets.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase VI (s.IV -inicis del s.III)
;Fase VI (s.IV -inicis del s.III): Aquesta fase dura fins a la [[batalla de Sentinum]] que, des del punt de vista arqueològic dóna per acabada la civilització pròpiament dels picentins. Un esdeveniment fonamental del període va ser l'arribada dels [[sènons|gals sènons]], que van ocupar la part nord del territori i els van influir. Un altre fet que va ajudar a canviar l'equilibri ètnic dels picentins va ser l'arribada dels grecs de [[Siracusa]], que va fundar una colònia a la vora d'Ancona,<ref>[[Plini el Vell]], ''Naturalis historia'', 3, 110-111</ref> la qual va absorbir l'anterior llogaret existent.<ref>Gabriele Gherardi, ''Il cassero sul mare in Tuttitalia, enciclopedia dell'Italia antica e moderna'', vol. "Marche", Florència,ed. De Agostini, p. 87</ref><ref>Rosario Pavia, Ercole Sori, "Ancona", Editrice Laterza, 1990, p. 3</ref> Malgrat aquests factors, la cultura picentina d'aquest període produeix un tipus de recipients de gran originalitat, que és anomenat pels arqueòlegs "ceràmica de l'alt Adriàtic", caracteritzada per figures femenines estilitzades representades de perfil, que recorden algunes expressions d'art modern.
 
Malgrat aquests factors, la cultura picentina d'aquest període produeix un tipus de recipients de gran originalitat, que és anomenat pels arqueòlegs "ceràmica de l'alt Adriàtic", caracteritzada per figures femenines estilitzades representades de perfil, que recorden algunes expressions d'art modern.
;Segle III aC
;Segle III aC: L'any [[299 aC]] els romans i els picentins fan una aliança contra els gals,<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita libri'', X, 10</ref> que havien arribat fins als dominis dels romans al nord del Tíber; aquesta aliança servia també als picentins per equiparar forces ja que els seus veïns els [[pretutis]] s'havien aliat amb els [[samnites]]. Anys més tard els samnites van provar de trobar suport en els picentins en la seva lluita contra els romans, però els picetins es van mantenir fidels.{{sfn|Naso|2000|p=271}}<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita libri'', X, 11</ref> Després de la derrota dels samnites per part dels romans a la batalla del Sentinum, els romans van ocupar la costa adriàtica. En el mateix període es van agreujar les tensions entre romans i gals sènnons, conflicte en el què van trobar l'ajuda dels picentins. El domini romà s'estenia llavors al nord i al sud del Picè, els picentins van tenir por de ser absorbits i van trencar el pacte d'aliança. Els cònsols [[Appi Claudi Cras (cònsol 268 aC)|Appi Claudi]] i [[Publi Semproni Sop (cònsol 268 aC)|Semproni Sof]] foren enviats pel senat romà per a sotmetre'ls. Abans de començar la batalla es va produir un terratrèmol i els cònsols ho van interpretar com a un senyal favorable dels déus,<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''Stratagemmata'', I</ref> per això en acabar van erigir un temple a [[Tellus]]<ref>[[Luci Anneu Flor]], ''Epitomae rerum Romanorum'', XVI</ref> i el senat va fer encunyar monedes recordant la victòria. Una part de la població picentina fou deportada: els habitants d'Ortona foren traslladats a prop del llac Fucino,{{sfn|Michetti|1980|p=35}} algunes colònies de ciutadans picentins van marxar a fundar la Marsica,{{sfn|Michetti|1980|p=36}} a la Campània, i molts ciutadans de Fermani van ser portats a Salerno;{{sfn|Naso|2000|p=272}}<ref>[[Estrabó]], "Geografia", 5, 4-12</ref> la resta dels picentins foren parcialment romanitzats, ja que les pròpies ciutats van ser considerades al començament ''civitas sine suffragio'' (268 a.C.), i més endavant ''civitas optimo iure'' ([[241 aC]]). Ascoli Piceno, a diferència de les altres ciutats fou considerada ''civitas foederata'', és a dir, aliada de Roma. No obstant això, per tal de controlar Ascoli, el [[264 aC]] la van vincular a Fermo una colònia de dret llatí.{{sfn|Naso|2000|p=272}}{{sfn|Devoto|1951|p=307}} Ancona, després de la repressió de l'aixecament, va mantenir l'estat de ''foederata civitas'' que ja gaudia.
;Segles II i I aC
Dins del context de la [[guerra social]] romana ([[91 aC]]), va haver una insurrecció a Ascoli que va causar la mort del procònsol Quint Servili i dels colons romans establerts a la ciutat.<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita'', LXXII</ref><ref>[[Gai Vel·lei Patercle]] "Història de Roma" II, 15</ref>Tot seguit els picentins, etruscs i úmbres es van aliar i van crear una capital: [[Corfinium]]. A la coalició també es van unir els [[marsis]] i els [[pelignes]].