Arnulfians: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Els '''Arnulfians''' foren un [[llinatge]] de la noblesa franca d'[[Austràsia]] derivat agnàticament del bisbe [[Arnulf de Metz]] del [[613]] al [[626]]. El llinatge es va unir als [[pipínides]] pel matrimoni d'Ansegisel i de Begga, i el seu nét [[Carles Martell]] serà el pare del primer rei carolingi [[Pipí el Breu]].
Arnulf i Pipí de Landen eren el dos principals caps de l'aristocràcia austrasiana a l'inici del segle VII que enfrontaven l'autoritat de la reina [[Brunequilda]] en nom del seu nét [[Sigebert II]], i van demanar ajut al rei de [[Nèustria]] [[Clotari II]] per eliminar a la regent. Clotari va envair Austràsia el [[613]], va derrotar a Sigebert II i el va fer matar junt amb Brunequilda. En recompensa de l'ajut dels nobles austrasians, va nomenar sant Arnulf
Arnulf va deixar dos fills, Clodulf i Ansegisel, esmentats a partir del [[643]], que eren part de l'entorn del majordom de palau [[Grimoald I]], fill de [[Pipí l'Antic]]. Clodulf fou elegit bisbe de Metz el [[657 ]] quan Grimoald fou assassinat; els seus parents i amics van patir persecucions de la facció que va arribar al poder, però Clodulf es va mostrar acomodatici; fins i tot Ansegisel serà assassinat en una data desconeguda anterior al [[669]]. A partir de [[Pipí d'Héristal]] els arnulfians es reclamaren més de l'herència pipínida que arnulfiana i van portar sovint noms pipínides (Pipí, Grimoald, Carles, Carloman). Clodulf fou considerat un simple conseller i els descendents d'Ansegisel i de Begga considerats pipínides.
| |||