Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

m
Corregit: un regió > una regió
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va va escriure al > va escriure al
m Corregit: un regió > una regió
Línia 48:
Les cròniques dels francs parlen també de la submissió dels "navarresos" i vist l'anterior, aquests solament podien ser els vascons no sotmesos al poder del valí de Pamplona. El centre dels "navarresos" podria haver estat la fortalesa de Navardun (de fet sabem que cap a l'est les poblacions locals eren vascones o vasconitzadas, i en l'extrem nord-oest de Catalunya, a la Vall de Llauren, es parla encara avui un dialecte gascó, i topònims bascos són identificables a les comarques pirinenques catalanes).
 
La hipòtesi de que els vascons hispans fossin els habitants de l'actual [[Euzkadi]] o de les muntanyes de l'oest i nord-oest de Navarra, caldria descartar-la. No és probable que les tropes de Carlemany s'aventuressin a ununa regió sense interès militar o polític, desviant-se de la seva ruta.<ref> Els vascons d'Euskadi estaven en aquesta època en guerra amb el [[regne d'Astúries]], segons els autors castellans rebel·lats contra aquest regne, i segons els historiadors bascos, en una de tantes guerres frontereres, que s'emmarcaria en l'intent asturià d'expansió territorial. No obstant això, és probable que els vascons i vasconitzats de la depressió basca haguessin concertat aliances amb Astúries, en diversos moments, però caldria suposar-les obra de poders locals i no d'una actuació de tota la nació. Com va ocórrer en molts llocs, les aliances d'avui no asseguraven una relació estable permanent, i podien trencar-se amb certa facilitat, depenent de la política dels reis i dels caps, de circumstàncies econòmiques i fins i tot de relacions personals. Es parla de les lluites dels asturians amb els bascos d'[[Àlaba]] però aquest topònim regional no demarcava l'actual província, sinó que havia d'incloure la província de [[Biscaia]] i part de [[Cantàbria]], [[Burgos]] i [[La Rioja]]. Els habitants d'aquestes regions s'haurien aliat amb [[Astúries]] contra els àrabs, però a mesura que l'amenaça d'aquests va disminuir, sembla lògic que els llaços tendissin a desaparèixer, cosa a la que els reis asturians, desitjosos d'augmentar el seu poder, s'oposarien. Així una possible aliança establerta en la primera meitat del segle VIII, hauria desaparegut a mitjan segle, a l'inici del regnat de [[Fruela I d'Astúries]] (757 -768 ); l'enemistat, quan no lluita oberta, es va mantenir almenys fins a l'any [[766]] (o [[767]] com a més tard) que els àrabs van tornar a efectuar dures incursions a la zona; l'assassinat de Fruela el [[768]] propiciaria una nova aliança dels caps bascos amb el nou rei [[Aureli I d'Astúries]], aliança que probablement afectava principalment a caps de la zona de l'actual província d'[[Álava]].</ref> Si tal hagués estat el cas, els vascons navarresos haguessin estat els habitants de Pamplona però els pamplonesos no es van donar aquest nom en èpoques tan primerenques. No és possible tampoc identificar com "vascons navarresos" als habitants de les muntanyes de l'oest i nord-oest de Navarra o de Guipuzcoa, zones allunyades de la ruta de Carlemany, l'àmbit d'actuació del qual hagué de ser des de Pamplona cap a orient.
 
Com sabem que la regió de la Baixa Navarra ja no era considerada territori musulmà uns mesos després, hem de sospitar que les forces àrabs de Pamplona van ser expulsades. El més convenient hagués estat que el valí formés part del grup de rebels de la Frontera Superior, doncs de no ser així sembla estrany que l'exèrcit franc triés Pamplona per a accedir a Hispània. No obstant això la fortalesa (en nombre de soldats i material) de l'exèrcit franc, i precisament la conveniència d'assegurar-se la possessió precisament d'aquelles ciutats de la Marca que no estaven sotmeses, és la qual permet fer versemblant la hipòtesi d'un vali pamplonès lleial a l'emir. Per tant hem de suposar que el valí era fidel al govern omeia com ho era el valí de Tudela (la lleialtat d'aquest està acreditada) i va resistir amb les seves escasses forces (tal vegada dos-cents homes). Resulta impossible determinar l'actitud dels vascons locals. Suposem al cap vascó local tradicionalment hostil a la dinastia carolíngia, però tampoc se segur que fos incondicional del govern de l'emir. Per tant l'actitud dels vascons podria haver estat passiva. Una hipòtesi molt atractiva és que els vascons eren aliats dels francs seguint al seu duc Llop II, però que la situació va canviar a la mort d'aquest duc quan el seu fill Sanx I Llop no fou reconegut al seu lloc. Així la perfídia a la que al·ludeix el cronista franc en relació als bascos a [[Roncesvalls]] (quan els francs es van retirar) seria perquè primer foren aliats i després sobtadament enemics.
1.178.757

modificacions