Llengües nostràtiques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Cap resum de modificació
Línia 26:
Contrastant amb altres macrofamílies, la majoria de versions de la hipòtesi del nostràtic descansa sobre l'aplicació del [[mètode comparatiu]], envoltant les correspondències sistemàtiques de so i significat entre les famílies constituents tant com unes correspondències sistemàtiques de llur gramàtica. No obstant això, la hipòtesi no és acceptada àmpliament per tots els lingüistes. Alguna de la metodologia emprada per donar-li suport ha rebut dures crítiques, i la majoria de filòlegs històrics hi romanen indecisos.
 
La impressió predominant sobre la hipòtesi del nostràtic es pot resumir amb la frase en clau d'humor d'Edward Finnegan, "hi ha massa per no haver-hi haure res, però no suficient per haver-hi haure quelcom."
 
==Estadis evolutius de les llengües==
Línia 32:
*[[origen del llenguatge]], sigui en un sol idioma o en diversos indrets alhora (encara no és evident),
*la humanitat es divideix en diversos grups a l'Àfrica: els parlants de [[llengües khoisànides]], els pigmeus, els pobles del Congo i el Sàhara,
*al mateix temps, uns grups emigren fora de l'Àfrica, compartint tots trets lingüístics,
*aquests humans es divideixen en dues branques: els indopacífics i els euroasians,
*els euroasians posteriorment es fragmenten en àustrics, denecaucàsics (escindits després en les [[llengües caucàsiques]]) i un ampli grup que migrarà cap a [[Occident]],
Línia 44:
Un segon argument a tenir en compte, implica, segons [[Jacob Grimm]], que les llengües no evolucionen de manera fortuïta, sinó d'acord a certes regles. Emprant estes regles, hom pot teòricament invertir el procés evolutiu i reconstruir la ''llengua mare''. Els lingüistes comparatius ho feren i produïren part de la hipotètica llengua, anomenada ''[[protoindoeuropeu]]''.
 
Un tercer concepte suggereix que, mitjançant l'anàlisi de paraules de la llengua protoindoeuropea, hom pot examinar amb un cert grau el temps i l'emplaçament dels protoindoeuropeus. Les paraules per a conceptes i els objectes que no eren familiars amb aquesta gent rebrien noms essencialment fortuïts amb el temps, quan les llengües es començaven a partir; només les coses que sabien produirien conjunts de so i significat en les seves llengües successives.
 
== Referències ==
{{millorar referències|data=desembre de 2012}}
*Bomhard, Allan R., and John C. Kerns (1994). ''The Nostratic Macrofamily: A Study in Distant Linguistic Relationship''. Berlin, New York, and Amsterdam: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-013900-6.
*Campbell, Lyle (1998). "Nostratic: a personal assessment". In Joseph C. Salmons and Brian D. Joseph (eds.), ''Nostratic: Sifting the Evidence.'' Current Issues in Linguistic Theory 142. John Benjamins.
*Campbell, Lyle (2004). ''Historical Linguistics: An Introduction'' (2nd ed.). Cambridge: The MIT Press.
Línia 54:
*Cuny, Albert (1943). ''Recherches sur le vocalisme, le consonantisme et la formation des racines en « nostratique », ancêtre de l'indo-européen et du chamito-sémitique.'' Paris: Adrien Maisonneuve.
*Cuny, Albert (1946). ''Invitation à l'étude comparative des langues indo-européennes et des langues chamito-sémitiques.'' Bordeaux: Brière.
*Gamk¹relidze, Thomas V., and Vjačeslav V. Ivanov (1995). ''Indo-European and the Indo-Europeans'', translated by Johanna Nichols, 2 volumes. Berlin and New York: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-014728-9 (¹Actually {{IPA|/q̕/}} in Georgian.).
*Greenberg, Joseph (2000, 2002), ''Indo-European and its Closest Relatives. The Eurasiatic Language Family'' (Stanford University), v.1 Grammar, v.2 Lexicon.
*[Illich-Svitych, V. M.] В. М. Иллич-Свитыч (1971). Опыт сравнения ностратических языков (семитохамитский, картвельский, индоевропейский, уральский, дравидийский, алтайский). Введение. Сравнительный словарь (b – {{IPA|K̕}}). Moscow: Наука.
Línia 62:
*Ruhlen, Merritt (1998). "Toutes parentes, toutes différentes". ''La Recherche'' 306:69–75. (French translation of a ''Scientific American'' article.)
*Ruhlen, Merritt (2001). "Taxonomic Controversies in the Twentieth Century". Pages 197–214 in Jürgen Trabant and Sean Ward (eds.): ''New Essays on the Origin of Language'', Berlin, Mouton de Gruyter.
* Stachowski, Marek (2011). [http://www2.filg.uj.edu.pl/ifo/kjasis/~stachowski.marek/store/pub/2011%20Teoria%20nostratyczna,%20LV.pdf "Teoria nostratyczna i szkoła moskiewska"].(pdf) – ''LingVaria'' 6/1: 241-274.
*Sweet, Henry (1900, 1995, 2007). ''The History of Language''. ISBN 8-185-23104-4 (1995) ISBN 1-432-66993-1 (2007).
*Szemerényi, Oswald (1996). ''Introduction to Indo-European Linguistics.'' Oxford: Oxford University Press.
*Trask, R. L. (1996). ''Historical Linguistics''. New York: Oxford University Press.